51.
arrel [o rel]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les [...]
|
52.
centre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mig(m.). Érem al mig de la plaça. nucli. El nucli urbà. cor(fig.). Ara som al cor mateix de la vila. ronyó(fig.). Vivia al ronyó de Barcelona. melic(fig.). Jerusalem és el melic de la terra habitable (text de l'any 1413, citat per Alc.). 2 epicentre, centre d'un moviment sísmic. baricentre [...]
|
53.
espantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cucs quedar mort(hiperb.) o morir-se de por glaçar-se-li (a algú) el moll dels ossos esgarrifar-se restar petrificat arrugar-se-li (a algú) el melic 3 esquivar. 4 Fig. commoure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmar o espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer agafar por donar un ensurt (o un surt) colpir d'espant fer posar els cabells drets (o de punta) esvalotar, espantar els animals (les gallines, els ocells, etc.). 2 (espantar-se pron.) agafar por corgelar-se sangglaçar-se estremir-se de por escagarrinar-se o cagar-se de por cagar-se a les calces tenir cucs quedar mort (hiperb.) o morir-se de por glaçar-se-li (a algú) el moll dels ossos esgarrifar-se restar petrificat arrugar-se-li (a algú) el melic 3 → esquivar. 4 Fig. → commoure. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |