Resultats de la cerca frase exacta: 7
|
1.
esporguinyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esporgar lleugerament. [...]
|
|
2.
esporguinyar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
esporguinyar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
[...]
|
|
4.
esporguinyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr agr [esporgar lleugerament] escamujar. [...]
|
|
5.
escamujar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr agr esporguinyar, esporgar per sobre. [...]
|
|
6.
cachipodar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [podar someramente] esporguinyar. [...]
|
|
7.
esporgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llucs (d'una olivera, etc.) esnovar, esporgar els brots nous d'una planta. esporguinyar, esporgar lleugerament, per sobre. escoronaro descoronar, esporgar les rames més altes. estanyadar, esporgar les tanyades o tanys d'un arbre. brancar, esporgar un arbre deixant-hi les branques convenients [...]
1 podar (→) encimar, esporgar pel cim. escatir castigar (un arbre), esporgar-lo massa. escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama. esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya. esbrostar, treure la brosta d'un arbre. esbrotar, treure els brots. esbrotonar, íd. esllucar, esporgar els llucs (d'una olivera, etc.) esnovar, esporgar els brots nous d'una planta. esporguinyar, esporgar lleugerament, per sobre. escoronar o descoronar, esporgar les rames més altes. estanyadar, esporgar les tanyades o tanys d'un arbre. brancar, esporgar un arbre deixant-hi les branques convenients. cimar, esporgar la copa d'un arbre de manera que creixi més en alt que en ample. esmotxar (les parts sobresortints). Els podadors esmotxen la vinya. Cp. estassar: tallar bardisses, maleses, herba, etc. 2 Fig. Treure certes parts d'un llibre, film, etc. expurgar. Expurgar una novel·la. retallar → suprimir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 podar (→)
encimar, esporgar pel cim.
escatir
castigar (un arbre), esporgar-lo massa.
escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama.
esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya.
esbrostar, treure la brosta d'un arbre.
esbrotar, treure els brots.
esbrotonar, íd.
esllucar, esporgar els llucs (d'una olivera, etc.)
esnovar, esporgar els brots nous d'una planta.
esporguinyar, esporgar lleugerament, per sobre.
escoronar o descoronar, esporgar les rames més altes.
estanyadar, esporgar les tanyades o tanys d'un arbre.
brancar, esporgar un arbre deixant-hi les branques convenients.
cimar, esporgar la copa d'un arbre de manera que creixi més en alt que en ample.
esmotxar (les parts sobresortints). Els podadors esmotxen la vinya.
Cp. estassar: tallar bardisses, maleses, herba, etc.
2 Fig. Treure certes parts d'un llibre, film, etc.
expurgar. Expurgar una novel·la.
retallar
→ suprimir.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana