Règim econòmic conjugal, que s'ha de pactar en capítols matrimonials, segons el qual cada cònjuge pot associar el seu consort a les compres i millores que realitzi durant el matrimoni. [...]

1 rebuig. El seu rebuig ens obligà a cercar un altre col·laborador. renunciament 2 Rebuig legal del consort. repudi Cp. divorci, separació Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

consorte m i f - consort m i f Persona que, juntament amb una altra, és responsable d'un delicte. [...]

del seu consort difunt. [...]

marit(->) cònjuge home. El meu home treballa. consort pubill, espòs d'una pubilla. meitat, en la frase la meva meitat (al·lusió a un mite grec). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

litisconsorte m i f - litisconsort / consort m i f Persona que litiga juntament amb una altra o unes altres formant una sola part. [...]

companyó camarada col·lega, company de professió, d'actuació, etc. confrare, company en una corporació professional o benèfica. consort, company en la mateixa sort. contertulià, company de tertúlia. condeixeble correligionari, company de religió o d'idees polítiques. germà, en certes frases [...]

m 1 [sobirà] príncipe. Els prínceps de la terra, los príncipes de la tierra. 2 [hereu] príncipe. El príncep de Gal·les, el príncipe de Gales. 3 fig príncipe. Pere, príncep dels Apòstols, Pedro, príncipe de los Apóstoles. 4 [poll de l'abella] príncipe. 5 príncep consort príncipe consorte. 6 príncep [...]