1.
escorporar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecar, especialment amb diarrea. S'escorpora quan menja molt raïm. [...]
|
2.
escorporar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
escorporar-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Evacuar els excrements. [...]
|
4.
evacuar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desallotjar. L'empresari va fer desallotjar la sala. buidar. La policia buidà la plaça en poca estona. 2 anar de ventreo simpl. anar. Ja fa dies que no va. Anar dur. defecar excrementar femtar fer. Un dia, ella va fer sang. fer (o anar) de cos deposar escorporar-se fer les seves feines [...]
1 desallotjar. L'empresari va fer desallotjar la sala. buidar. La policia buidà la plaça en poca estona. 2 anar de ventre o simpl. anar. Ja fa dies que no va. Anar dur. defecar excrementar femtar fer. Un dia, ella va fer sang. fer (o anar) de cos deposar escorporar-se fer les seves feines descarregar el ventre fer de ventre (o de cos) buidar el ventre o simpl. buidar buidar el sac fer l'ou (fam.) anar a can Felip pagar el sastre (Alc.) anar de calces cambrejar o anar de cambra plantar una estaca (fam.), fer les evacuacions al bosc, al camp. carbonar, evacuar un excrement malaltís, semblant a la carbonada o meconi, el primer de l'infant tot just nat. anar fluix de ventre, evacuar massa sovint. escagassar-se, debilitar-se per un excés d'evacuacions. escagarrinar-se, cagar-se de por. cagar. És l'expressió pròpia, però gastada per l'ús i considerada indecent. excretar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |