31.
patinazo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de un vehículo] patinada f, relliscada f. 2 fig i fam [equivocación] patinada f, relliscada f, planxa f. 3 dar un patinazo fer una patinada (o relliscada), relliscar. 4 dar un patinazo fig i fam fer una patinada (o relliscada). [...]
|
32.
lliscar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esmunyir-se. El rierol s'esmunyia entre blocs de pedra enormes, que l'aigua havia allisat en un treball mil·lenari. esquitllar-se esguimbar-se, lliscar avall per un lloc pendent. patinar(per anal.) relliscar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
33.
escórrer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mica amb el pinzell, me he corrido un poco con el pincel. 8 [anar degotant un líquid] escurrirse. Deixa els plats que s'escorrin, deja los platos que se escurran. 9 [relliscar] escurrirse, resbalarse. 10 [desfer-se els punts] soltarse, deshacerse. Se m'han escorregut els punts de la mitja, se me han [...]
|
34.
escórrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
degotar el líquid d'un recipient o d'un objecte mullat. escolar. Els escolans han escolat les canadelles. buidar. 3 desfer. fer-se una carrera. Se m'ha fet una carrera en una mitja. 4 (escórrer-sepron.) córrer, fluir, rajar. 5 relliscar. anar-se'n. Se me'n va anar la mà. 6 anar-se'n [...]
|
35.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
faltarle a uno los pies fig perdre l'equilibri. 51 hacer pie [en el agua] tocar el fons, trobar peu. 52 hacer una cosa con los pies fig [hacerla muy mal] fer una cosa amb els peus. 53 írsele los pies a uno fig relliscar. Se me fueron los pies y caí, vaig relliscar i vaig caure. 54 levantarse con el pie [...]
|
36.
faltar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. relliscar(fig.), caure en una falta. donar una relliscada(fig.) fer una fallada fer un pas fals, cometre un error, una falta, esp. contra les convencions socials. fer una atzagaiada fer una planxa 3 Faltar poc per. anar de poc anar de prim cuidar. Ahir vaig cuidar trencar-me el braç. gairebé(+ verb). [...]
1 v. intr. Ésser de menys en algú o en alguna cosa, ésser-ne absent. mancar. Li manca un braç. Ja hi som tots: no hi manca sinó en Pere. fer fretura, mancar quelcom necessari. Perquè el negoci marxi bé, hi fan fretura dos milions. fer falta ésser trobat a faltar anar curt (de diners). Si heu d'anar curt, ja em pagareu un altre dia. restar, en frases com resta saber qui ha estat. ésser absent fer campana, faltar a l'escola. fer safrà, íd. fer llobada, faltar en una reunió on hom té el costum d'anar. fer el salt, faltar a la cita donada. 2 Fer actes contraris a alguna cosa, a una llei, a les convencions socials. errar. Propi de l'home és errar. mancar. Si us he mancat, perdoneu-me. delinquir, cometre un delicte. pecar. Pecar contra l'amistat. prevaricar, faltar a un deure o una obligació. reincidir, tornar a faltar. claudicar, faltar al seu deure o als seus principis. relliscar (fig.), caure en una falta. donar una relliscada (fig.) fer una fallada fer un pas fals, cometre un error, una falta, esp. contra les convencions socials. fer una atzagaiada fer una planxa 3 Faltar poc per. anar de poc anar de prim cuidar. Ahir vaig cuidar trencar-me el braç. gairebé (+ verb). Gairebé l'heu enutjat, amb la vostra insistència. 4 Trobar a faltar. estar faltat de tenir fretura de freturar o freturejar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
37.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 acceptar. 5 ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-sepron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria [...]
|