Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

feble

1 dèbil (esp. físicament)
flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca.
afeblit
decandit
decaigut
abatut (→)
inconsistent (cosa)
adinàmic (mot savi)
prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca.
tènue (fig.)
delicat, feble, no robust. Tenir l'estómac delicat.
frèvol (persona o cosa)
lànguid (persona o cosa)
astènic (tèc.), dit d'una persona.
anèmic (fig.). Un partit anèmic.
invàlid, que no té vigor, dit d'un vell, d'un malalt, etc.
defallent. No havia menjat res des del dia abans i se sentia defallent.
defallit, íd.
exhaust
esgotat
desvalgut, que no es pot valer sinó de l'ajut d'altri.
desanat, feble en extrem, dit d'una persona.
afigat, que manca d'energia.
neulit (fig.), privat de vigoria.
flasc, feble moralment, de caràcter.
fleuma, fluix de caràcter, mancat de fermesa.
primparat, feble, inconsistent (cosa).
escagassat, feble per efecte d'una diarrea.
esvaït, feble per no haver menjat.
fràgil (en sentit moral)
moll (fig.). Un home moll, feble de caràcter.
somort (so, llum, foc)
fluix
ésser una estàtua amb peus d'argila
ésser de carn, es diu d'una persona feble en sentit moral.
Ant. Fort. Vigorós. Sòlid.

2 Estar feble: Defallir.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions