81.
afaiçonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cantellejar, treballar els cantells d'una peça de fusta. forjar, afaiçonar amb el martell. Es diu esp. del ferro. Forjar una espasa. escarpellar, afaiçonar un objecte amb l'escarpell. escodar, afaiçonar la pedra amb l'escoda. Cp. gratibuixar 2 fer, arranjar. Ant. Desformar. (≠ deformar). Manuel [...]
|
82.
castigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. fer-la pagar cara picar la cresta(a algú) tocar l'esquena(a algú) passar el gat per l'esquena(Eiximenis) espavilar(fam.) adreçar. Ja t'adreçaré quan arribem a casa! arranjar(fig.). Ja t'arranjaré, jo! Aquestes darreres expressions s'usen especialment quan es tracta d'infants o inferiors. 2 [...]
|
83.
papel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, cent euros en bitllets i deu en metàl·lic. 7 econ [valores] paper. 8 pl [documentación] papers. 9 arreglar los papeles arranjar (o arreglar) els papers. 10 blanco como el papel fig [pálido] groc com la cera, blanc com la paret (o el paper). 11 emborronar papel fig embrutar paper. 12 encajar muy bien en [...]
|
84.
paper
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
papeles en regla. 8 arranjar (o arreglar) els papers arreglar los papeles. 9 embrutar paper fig emborronar papel. 10 fer el paper de hacer el papel de. 11 fer el paper del met fig i fam hacerse el sueco (o el loco, o el tonto, o el longuis). 12 fer tots els papers de l'auca fig i fam [fer-ho tot] servir [...]
|
85.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espatlli. 3 Tractar, el metge, un malalt: curar. 4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar 5 qualificar. donar el títol (o el tractament) de adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de 6 abs. o pron. relacionar-se. intimar(amb algú) alternar. Alterna amb totes [...]
|
86.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré [...]
1 v. És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes. fotre (vulg.) refer, tornar a fer una cosa material. renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses. repetir o tornar-ho a fer, fer-ho de nou. executar (un treball) posar en execució realitzar, fer real una cosa projectada, desitjada, profetitzada. fabricar. Fabricar, algú, la seva fortuna. escaldufar (fig.), mig fer alguna cosa, fer-la imperfectament. elaborar (un producte, un pla, un projecte, etc.) efectuar. Efectuar un pagament. acomplir. Les tasques acomplertes per la comissió. perfer, fer alguna cosa de manera que no hi manqui res. consumar, portar alguna cosa a acompliment definitiu. confeccionar estructurar esbossar, fer l'esbós d'una cosa, començar a fer-la. embastar, fer una cosa superficialment, a mitges, per acabar-la més tard. engiponar, fer una cosa de qualsevol manera, a correcuita. capgirar, fer una cosa a l'inrevés. esguerrar, fer malament una cosa, espatllar-la. desgraciar, íd. pastifejar, fer barroerament les coses. cometre, fer una acció reprensible. perpetrar, íd. donar cap (a una cosa), fer-la. portar a cap, íd. complir. Complir la seva obligació. conjuminar. S'ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia, que ja eren passats de moda. obrir, fer una obertura en alguna cosa. Obrir un sot. Obrir una galeria. cursar (una sol·licitud, una instància, una queixa, etc.) constituir. L'han constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava més les excentricitats. afartar-se de, fer una cosa fins a la sacietat. Afartar-se de cridar, fer crits fins a fatigar-se. no deixar de fer (una cosa), fer-la malgrat tot. estrenar-se, fer per primera vegada una cosa. Ja ha acabat la carrera: el mes que ve s'estrena com a metge. fúmer formar. Formar una col·lecció. forjar. Forjar mots nous. afaiçonar produir. Aquesta terra produeix bons vins. plasmar. L'home plasmà Déu a imatge i semblança seva. haver doblegat una feina, haver-la feta. → causar, crear, obrar, fabricar, practicar, construir, engendrar, parir, pondre, desenvolupar-se, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré trenta anys. Celebrar el natalici (o l'aniversari). Fer malbé: → (fer) malbé. Fer soroll: → (fer) soroll. Fer anar (una màquina, etc.): Engegar. Fer-s'ho: Arranjar-se. No vol que l'ajudin: doncs ja s'arranjarà. Fer-se (dues persones): Alternar. Tractar-se. Fer-la bona: Fer una atzagaiada. Fer-la blava. Fer-la grossa. Fer-la com un cove. Fer-ne una: Fer una malifeta. Fer-ne una de crespa. Fer-ne una de grossa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |