Resultats de la cerca frase exacta: 10
|
1.
sovintejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer, emprar, etc., sovint. Vejam si sovintegeu més les vostres visites. Esdevenir, donar-se, sovint. No sovintegen gaire les ocasions com aquella. [...]
|
|
2.
sovintejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
sovintejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer sovint] menudear. D'un temps ençà sovinteja més les visites, de un tiempo acá menudea más las visitas. v intr 2 [esdevenir-se sovint] menudear. [...]
|
|
4.
sovintejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
granejar. Sovintejaven els crits i granejaven els cops. Cp. repetir, prendre's una cosa per vici Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
menudear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer con frecuencia] sovintejar. Desde hace una temporada menudea sus visitas, des de fa una temporada sovinteja les seves visites. 2 [contar detalladamente] engrunar, detallar. v intr 3 [ocurrir frecuentemente] sovintejar. Esta primavera menudean las lluvias, aquesta primavera sovintegen [...]
|
|
6.
freqüent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rei li trameté cartes molt espesses (Desclot, citat per Alc.). Cp. periòdic Ant. Espaiat. Rar. Infreqüent. Esporàdic. 2 Ésser freqüent: sovintejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
acudir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el que haig de fer. 6 p fr [auxiliar] socórrer. Pide ayuda, pero nadie le acude, demana ajut, però ningú no el socorre. 7 [ir a menudo] sovintejar. 8 [recurrir] acudir, recórrer. Si es necesario, acudiré al ministro, si cal, acudiré al ministre. 9 [desgracias] sobrevenir, caure al damunt. 10 [el [...]
|
|
8.
repetir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(a). 2 Repetir-se, un fet: Sovintejar. Granejar. Revenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
tornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Guerxar-se o enguerxir-se (de guerxo). Engrossir-se (de gros). Engroguir-se (de groc). Ennegrir-se (de negre), etc. També amb -ejar: Vesprejar. Escassejar. Fluixejar. Sovintejar, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava [...]
1 v. És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes. fotre (vulg.) refer, tornar a fer una cosa material. renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses. repetir o tornar-ho a fer, fer-ho de nou. executar (un treball) posar en execució realitzar, fer real una cosa projectada, desitjada, profetitzada. fabricar. Fabricar, algú, la seva fortuna. escaldufar (fig.), mig fer alguna cosa, fer-la imperfectament. elaborar (un producte, un pla, un projecte, etc.) efectuar. Efectuar un pagament. acomplir. Les tasques acomplertes per la comissió. perfer, fer alguna cosa de manera que no hi manqui res. consumar, portar alguna cosa a acompliment definitiu. confeccionar estructurar esbossar, fer l'esbós d'una cosa, començar a fer-la. embastar, fer una cosa superficialment, a mitges, per acabar-la més tard. engiponar, fer una cosa de qualsevol manera, a correcuita. capgirar, fer una cosa a l'inrevés. esguerrar, fer malament una cosa, espatllar-la. desgraciar, íd. pastifejar, fer barroerament les coses. cometre, fer una acció reprensible. perpetrar, íd. donar cap (a una cosa), fer-la. portar a cap, íd. complir. Complir la seva obligació. conjuminar. S'ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia, que ja eren passats de moda. obrir, fer una obertura en alguna cosa. Obrir un sot. Obrir una galeria. cursar (una sol·licitud, una instància, una queixa, etc.) constituir. L'han constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava més les excentricitats. afartar-se de, fer una cosa fins a la sacietat. Afartar-se de cridar, fer crits fins a fatigar-se. no deixar de fer (una cosa), fer-la malgrat tot. estrenar-se, fer per primera vegada una cosa. Ja ha acabat la carrera: el mes que ve s'estrena com a metge. fúmer formar. Formar una col·lecció. forjar. Forjar mots nous. afaiçonar produir. Aquesta terra produeix bons vins. plasmar. L'home plasmà Déu a imatge i semblança seva. haver doblegat una feina, haver-la feta. → causar, crear, obrar, fabricar, practicar, construir, engendrar, parir, pondre, desenvolupar-se, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré trenta anys. Celebrar el natalici (o l'aniversari). Fer malbé: → (fer) malbé. Fer soroll: → (fer) soroll. Fer anar (una màquina, etc.): Engegar. Fer-s'ho: Arranjar-se. No vol que l'ajudin: doncs ja s'arranjarà. Fer-se (dues persones): Alternar. Tractar-se. Fer-la bona: Fer una atzagaiada. Fer-la blava. Fer-la grossa. Fer-la com un cove. Fer-ne una: Fer una malifeta. Fer-ne una de crespa. Fer-ne una de grossa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v.
És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes.
fotre (vulg.)
refer, tornar a fer una cosa material.
renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses.
repetir o tornar-ho a fer, fer-ho de nou.
executar (un treball)
posar en execució
realitzar, fer real una cosa projectada, desitjada, profetitzada.
fabricar. Fabricar, algú, la seva fortuna.
escaldufar (fig.), mig fer alguna cosa, fer-la imperfectament.
elaborar (un producte, un pla, un projecte, etc.)
efectuar. Efectuar un pagament.
acomplir. Les tasques acomplertes per la comissió.
perfer, fer alguna cosa de manera que no hi manqui res.
consumar, portar alguna cosa a acompliment definitiu.
confeccionar
estructurar
esbossar, fer l'esbós d'una cosa, començar a fer-la.
embastar, fer una cosa superficialment, a mitges, per acabar-la més tard.
engiponar, fer una cosa de qualsevol manera, a correcuita.
capgirar, fer una cosa a l'inrevés.
esguerrar, fer malament una cosa, espatllar-la.
desgraciar, íd.
pastifejar, fer barroerament les coses.
cometre, fer una acció reprensible.
perpetrar, íd.
donar cap (a una cosa), fer-la.
portar a cap, íd.
complir. Complir la seva obligació.
conjuminar. S'ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia, que ja eren passats de moda.
obrir, fer una obertura en alguna cosa. Obrir un sot. Obrir una galeria.
cursar (una sol·licitud, una instància, una queixa, etc.)
constituir. L'han constituït hereu.
sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada.
pegar. Pegar un xiscle, un salt.
clavar. Clavar un crit, un escàndol.
moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc.
sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava més les excentricitats.
afartar-se de, fer una cosa fins a la sacietat. Afartar-se de cridar, fer crits fins a fatigar-se.
no deixar de fer (una cosa), fer-la malgrat tot.
estrenar-se, fer per primera vegada una cosa. Ja ha acabat la carrera: el mes que ve s'estrena com a metge.
fúmer
formar. Formar una col·lecció.
forjar. Forjar mots nous.
afaiçonar
produir. Aquesta terra produeix bons vins.
plasmar. L'home plasmà Déu a imatge i semblança seva.
haver doblegat una feina, haver-la feta.
→ causar, crear, obrar, fabricar, practicar, construir, engendrar, parir, pondre, desenvolupar-se, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se.
Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit.
2 Fer els anys: Complir. Demà compliré trenta anys. Celebrar el natalici (o l'aniversari).
Fer malbé: → (fer) malbé.
Fer soroll: → (fer) soroll.
Fer anar (una màquina, etc.): Engegar.
Fer-s'ho: Arranjar-se. No vol que l'ajudin: doncs ja s'arranjarà.
Fer-se (dues persones): Alternar. Tractar-se.
Fer-la bona: Fer una atzagaiada. Fer-la blava. Fer-la grossa. Fer-la com un cove.
Fer-ne una: Fer una malifeta. Fer-ne una de crespa. Fer-ne una de grossa.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana