21.
danyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. lesionar, causar dany o lesió als interessos d'algú, esp. al seu cos. macar(->), danyar un cos viu copejant-lo, rebregant-lo. magolar, danyar una part del cos, prement-la fortament, copejant-la violentament. crebantaro escrebantar, danyar una cosa fent-li perdre resistència o consistència amb un cop [...]
|
22.
enterobacteriàcies
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
poden lesionar algunes membranes mucoses. L'aplicació de noves tècniques per a estudiar la taxonomia dels microorganismes ha fet augmentar considerablement el nombre de gèneres, espècies i biovars d'aquesta família. A més del sistema de classificació oficial del Manual de Bergey, les enterobacte [...]
|
23.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |