Resultats de la cerca frase exacta: 49
|
41.
banderilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que uno esperaba] acanar, clavar una acanada. 7 poner (o clavar, o plantar) a alguien una banderilla (o un par de banderillas) de fuego fig i fam [provocarle] punxar algú, buscar les pessigolles a algú. [...]
|
|
42.
sagnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. treure sang(d'algú o d'algun animal) dessagnar, treure tota la sang. fer una sagnia 2 Per ext. Donar sortida a un líquid. buidar. Cp. fiblar: punxar una bota per treure'n un poc de vi. 3 v. intr. Perdre sang. fer sang(amb les dejeccions) sanguejaro sangonejar dessagnar-se, perdre [...]
|
|
43.
inútil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
res no anar (una cosa) enlloc no tenir cap sentit. No té cap sentit que li ho demanis: no t'ho donarà. no valer la pena. No val la pena que hi vagis: no el trobaràs. ésser (una cosa) bona per al drapaire no servir (una cosa) ni per tap d'escopeta no tallar ni punxar, no servir, una [...]
|
|
44.
picar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pessigar(un insecte, etc.). Aquests mosquits pessiguen fort. punxar(->) fiblar espicassar(≠ espicossar), pegar, un ocell, cops de bec. 2 Causar una sensació d'ardència o coïssor. formiguejar pruir coure. Els ulls li coïen. Aquest romesco cou molt. cremar. Aquesta [...]
|
|
45.
provocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Excitar algú a fer quelcom. excitar desafiar empènyer punxar(fig.) burxar(fig.) estimular ficar (a algú) els dits a la boca, provocar-lo a dir una cosa. buscar les pessigolles(a algú), provocar-lo. 2 ocasionar. suscitar despertaro desvetllar(sospites, el recel, etc.) fer néixer concitar [...]
|
|
46.
picar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [las aves] picar. 2 [los peces] picar. El pez ya ha picado el cebo, el peix ja ha picat l'esquer. 3 [herir] picar, punxar. 4 taurom picar. 5 [cortar en trozos] picar, picolar, capolar. Carne picada, carn picada. 6 [espolear] picar. 7 [adiestrar el caballo] picar. 8 p fr [llamar a la puerta [...]
|
|
47.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
48.
enfonsar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
subjecte és l'abisme, l'aigua, etc. 2 Fer penetrar una cosa profundament dins una altra. enfornar. Si t'acostes, t'enforno el ganivet. ensorrar, enfonsar una cosa a la sorra. clavar(una agulla, un clau, una espina, una arma, etc.) ficar, punxar. 3 Pitjar cap a l'interior. deprimir. Deprimir el [...]
|
|
49.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
|
1 lesionar
nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix.
tallar
punxar
mossegar
erosionar la pell
esgarrinxar
esgarrapar
llancejar, ferir amb una llança.
assagetar
llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat.
entreferir-se
malferir, ferir greument.
enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma.
corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig.
vulnerar
captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap.
estoquejar, ferir amb l'estoc.
apunyalar
acoltellar (amb un ganivet)
dardar (amb un dard)
arponar (amb un arpó)
afitorar (amb una fitora)
escorxar
pelar
escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument.
obrir el cap (a algú), íd.
rompre el cap, íd.
urpar
arpar
unglejar
urpejar
urpir
fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada.
enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo.
alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala.
Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar
2 Per ext.→ afectar, ofendre.
3 (ferir-se pron.)
prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident.
4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana