51.
Noms referits a éssers animats. Noms de grups artístics
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La designació específica, és a dir, el nom propi d'un grup artístic (teatral, musical, de
dansa, de castells, etc.) no es tradueix.
En català: En castellà:
Dagoll-Dagom Dagoll-Dagom
Els Comediants Els Comediants
Los Rebeldes Los Rebeldes
Els Pets Els Pets
Sangtraït Sangtraït
Orquestra Simfònica del [...]
|
52.
fortificar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enfortir. 2 Fer forta una plaça, una posició, amb obres de defensa. emmurallaro murallar atrinxerar armar circumval·lar vallejar encastellar, fortificar amb castells o com un castell. emmerletar empavesar, protegir una nau amb una fila de pavesos o escuts a tot l'entorn. Ant. Desmantellar [...]
|
53.
mar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
i fam tirar aigua a mar, donar cops d'espasa a l'aire. 7 hablar de la mar fig i fam fer castells en l'aire. 8 hacerse a la mar mar fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar (o a la mar). 9 la mar fig i fam la mar. Es la mar de feliz, és la mar de feliç. Este chico me gusta la mar, aquest noi m [...]
|
54.
cuento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de cuentos deixar-se d'històries (o de romanços, o de brocs). 14 es cuento largo és una cosa llarga d'explicar. 15 eso es el cuento de la lechera això són castells en l'aire. 16 estar en el cuento estar al corrent (o al cas). 17 esto parece cuento això sembla comèdia. 18 ir con el cuento [a alguien [...]
|
55.
cuenta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pl compte pendent de pagament, compte impagat. 25 cuenta redonda pl compte rodó. 26 cuentas del Gran Capitán pl fig comptes exagerats (o fantàstics). 27 cuentas galanas pl fig castells en l'aire. 28 dada cuenta de pl havent informat (o donat compte) de. 29 dada cuenta y lectura del acta al consejo pl [...]
|
56.
festa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
festa amb què hom celebra la memòria d'un fet assenyalat. festival, gran festa. el sant, la festa onomàstica d'una persona. Quin dia fas el sant? dia onomàstic, festa onomàsticao simpl. l'onomàstica, el dia del sant. aniversari(->) festeig galeig, festa amb salves, castells de foc, ballades, etc [...]
1 Dia que l'Església catòlica fixa com a tal, obligant a oir missa. dia de precepte dia de missa dia festiu dia de festa festa colent festa de guardar 2 Solemnitat amb què l'Església catòlica celebra la memòria d'un sant. solemnitat. La solemnitat de sant Sàtir, confessor. 3 Per anal., la festa amb què hom celebra la memòria d'un fet assenyalat. festival, gran festa. el sant, la festa onomàstica d'una persona. Quin dia fas el sant? dia onomàstic, festa onomàstica o simpl. l'onomàstica, el dia del sant. aniversari (→) festeig galeig, festa amb salves, castells de foc, ballades, etc. moixiganga, festa còmica, festa pública de gent disfressada, comparses, etc. festa major tornaboda, festa que hom fa l'endemà d'una boda, de la festa major, etc. batialles, festa que hom fa en ocasió d'un bateig. nuviances, festes que hom celebra per les noces. carnestoltada bauxa, extraordinari que hom fa per celebrar una cosa. revetlla. La revetlla de Sant Joan. recepció, festa que dona a casa seva una persona de cert rang. Cp. aplec, sarau, orgia, bacanal 4 Fer festa: No treballar. Folgar. Els nens folguen la tarda del dijous. Fer el pont, no treballar un dia que cau entre dues festes. Tirar la casa per la finestra, fer una festa costosa i abundant. 5 → afalac, carícia. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
57.
alt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acimat elevat airívol, elevat, exposat als vents. encimat, situat en un cim. Una ermita encimada en un pujol prop de la costa. encastellat, situat en un lloc alt. altívol. Un cingle altívol. enlairat encastellonat, situat en un lloc elevat, com acostumen a estar-ho els castells. alterós. Els [...]
|
58.
Documentació administrativa. El certificat. Exemple 2
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
noms i cognoms (DOGC 2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Es- tudis Catalans, el cognom català Estañol s'ha d'escriure Estanyol . I, perquè consti, signo aquest certificat a petició de Maria Estanyol i Castells. Barcelona, 13 de desembre de 2001 (rúbrica) [...]
|
59.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Denominacions oficials
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
oficials van amb minúscules o amb majúscules segons com s'escriguin habitualment. Exemple: la dieta mediterrània, els castells, la Patum de Berga i el Misteri d'Elx són tots part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que trobem als Països Catalans [...]
|
60.
Documentació jurídica. La sentència. Exemple
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Olot Judici ordinari 129/2001 Sentència 97/2001 Procediment: terceria de millor dret. SENTÈNCIA Olot, 13 de novembre de 2001 Pere Vilar Olivera, jutge, he vist les actuacions relatives a aquest judici, tramitades per l'entitat mercantil Castells [...]
|