51.
brodar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 bordar. 2 fig [una narració, una peça musical] bordar. 3 fig [dur a terme amb perfecció] bordar. L'actriu ha brodat el seu paper, la actriz ha bordado su papel. 4 màquina de brodar máquina de bordar. [...]
|
52.
manta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Vestit de cotó o de llana de les dones natives nord-americanes de la zona sud-oest, principalment de les comunitats navajos i pueblos, com els hopis i els zunis, sovint, ricament brodat al llarg del voraviu, i emprat en cerimònies com la dansa de les papallones. [...]
|
53.
punta de Lier
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Treball de puntes, originari de la ciutat belga de Lier a partir del segle XIX, en què es treballa amb un ganxet de brodat francès per delinear els contorns i emplenar les figures sobre malla de tul a fi de crear un contrast vistós entre les zones treballades i les buides. [...]
|
54.
luxós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fastuós sumptuós magnífic. Duia un magnífic vestit de vellut brodat d'or. pompós ostentós ric esplèndid regi(fig.) principesc(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
55.
primor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [al hacer una cosa] delicadesa f, finor f, polidesa f, mirament. Este bordado está hecho con primor, aquest brodat és fet amb delicadesa. 2 [cosa hecha] meravella f, exquisitesa f, delícia f. Ese vestido es un primor, aquest vestit és una meravella. 3 que es un primor que és una meravella, a [...]
|
56.
embellir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 exornar adornar(->) emboniquir agraciar, donar certa gràcia a una cosa. Aquest brodat li agraciarà molt la brusa. afavorir, contribuir a augmentar la bellesa. Aquest vestit l'afavoreix molt. empolainaro empolistrar, revestir algú amb vestits i abillaments que l'afavoreixin [...]
|
57.
ull
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
els ulls fig [escrivint, brodant, etc] dejar la vista, dejarse los ojos, quemarse las pestañas. En aquell brodat, s'hi ha cremat els ulls, ha dejado la vista en aquel bordado. 43 d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol ojos que no ven, corazón que no siente. 44 davant dels ulls delante de los [...]
|
58.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rodona. L'ull del cul). ullet. Els ullets de les sabates. Els ullets d'un brodat. trau. El trau de la solapa. Es va fer un trau a la cama. ullerol, forat d'entrada d'un cau. tasconera, forat que hom fa en una pedra per ficar-hi el tascó. botera, forat, arran de terra, en un mur, una porta, etc [...]
Obertura que travessa un cos o s'hi fica endins. perforació puntura, forat fet amb un objecte puntegut. orifici trauc buit, forat fet en una cosa a causa de desprendre-se'n un tros. obertura tinyadura, forat que les arnes deixen a la roba. boló o borrell, forat d'una bota per on s'hi fica el vi. uix, forat gran d'una bota. desguàs, forat per on hom dona sortida a l'aigua d'un lloc. boca, el forat d'una ampolla. cabeç, obertura d'una peça de vestir per on passa el cap. excavació, forat fet a terra o en una roca. barrinada, barrinadura o barrobí, forat a la pedra, fet amb la barrina. bufador, forat per on passa l'aire acanalat. bavorell, íd. botana o boïga, forat fet a la roba per una guspira de foc. bonó, bononera o bunera, forat per on es buida un safareig, etc. eixidiu, íd. sobreeixidor, forat per on surt l'excés de líquid d'un recipient. espiell, forat a la porta, per a poder guaitar des de dins. espiera, íd.; també forat en el revestiment d'una sitja de carbó, que serveix per a avivar el foc. ratadura, forat fet en una roba, un paper, etc., per una rata. embornal, forat de desguàs d'una nau, calçada, etc. Em van caure les claus en un embornal de davant de casa teva. dull, forat que hi ha al fons d'una embarcació petita o en una bota per poder-la buidar del tot. dolla, forat més o menys cilíndric d'un instrument, per on s'adapta el mànec. ull (d'una aixada, d'un martell, d'una mola, del pany, de la clau, d'una agulla, d'un formatge, del pa. Cp. ull de bou: finestreta rodona. L'ull del cul). ullet. Els ullets de les sabates. Els ullets d'un brodat. trau. El trau de la solapa. Es va fer un trau a la cama. ullerol, forat d'entrada d'un cau. tasconera, forat que hom fa en una pedra per ficar-hi el tascó. botera, forat, arran de terra, en un mur, una porta, etc. gatera o gatonera, forat, en una porta, per on poden passar els gats. També s'anomena gatera el forat, en una nau, per on surten les cadenes de l'àncora. ventallola, forat per a la ventilació. via d'aigua, forat fet accidentalment en una nau, per on entra l'aigua. nariu o oronell, forat del nas. esbaldrec, forat que es fa en un mur que s'esbaldrega o ensorra. mossa, forat que hom fa en una peça per encaixar-n'hi una altra. espirall, petita obertura practicada per donar pas a l'aire i a la llum. respirall o respirador, íd. bramador, forat, en un molí, per on surt l'aigua que ha mogut les moles (bram = doll impetuós). mòdol, forat per on una sèquia pren l'aigua d'un canal. esvoranc, forat produït a causa de desprendre's un tros de material. trenc. Fer-se un trenc al front. polleguera, forat on entra un piu. → obertura, clot. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |