Resultats de la cerca frase exacta: 79
|
1.
allunyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar o fer anar lluny o més lluny en l'espai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunya les cadires. Allunyeu-lo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta. Allunya de tu aquests mals pensaments. El vaixell s'allunya [...]
|
|
2.
allunyar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
allunyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alejar. 2 [en el temps] retrasar, retardar. Allunyar el pagament d'una lletra, retrasar el pago de una letra. 3 fig alejar, ahuyentar, apartar. Allunyar els mals pensaments, alejar los malos pensamientos. v pron 4 alejarse. 5 fig alejarse, apartarse. Allunyar-se de la veritat, alejarse de [...]
|
|
4.
allunyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apartar(->) foragitar. La foscor foragita les mosques. forallançar, íd. desatansar, fer cessar d'estar atansat. engegar. Engega de pressa aquesta temptació. distanciar absentar. L'han absentat de l'escola. bandejar conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un [...]
1 apartar (→) foragitar. La foscor foragita les mosques. forallançar, íd. desatansar, fer cessar d'estar atansat. engegar. Engega de pressa aquesta temptació. distanciar absentar. L'han absentat de l'escola. bandejar conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un perill, una crisi. divertir, allunyar una cosa o una persona fent-la anar a una altra banda, esp. un enemic. esquivar. Esquivar les mosques. estranyar, allunyar del seu país, d'una companyia, etc. repel·lir, allunyar violentament de si. ventejar. Ventejar de la llengua un mot estranger. bandir treure del mig, allunyar algú o alguna cosa que destorba. tenir (algú) a distància esbatre (fig.), allunyar amb esbargiments, distraccions, etc., penes, afliccions. Esbatre la malenconia. treure's de sobre (o del damunt, o del seu davant) espolsar-se (algú o alguna cosa), treure-s'ho de sobre. 2 (allunyar-se pron.) departir-se. Departir-se de l'estimada. fer-se lluny fugir fer-se enllà, allunyar-se, amb relació a aquell qui parla. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
5.
distanciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar, col·locar a distància. La divergència d'opinions els ha distanciat. Per aquest camí ens hem distanciat massa dels altres. Amb opinions tan atrevides es distancia del partit. [...]
|
|
6.
allunyament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'allunyar o d'allunyar-se; l'efecte. [...]
|
|
7.
arruixar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer allunyar (l'aviram, els coloms, etc.). [...]
|
|
8.
arruix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a allunyar l'aviram, els coloms, etc. [...]
|
|
9.
centrífug -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a allunyar o a allunyar-se del centre. Força centrífuga. Centrifugadora. [...]
|
|
10.
expatriar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar (algú) de la seva pàtria. El meu avi s'expatrià a França. [...]
|
1 apartar (→)
foragitar. La foscor foragita les mosques.
forallançar, íd.
desatansar, fer cessar d'estar atansat.
engegar. Engega de pressa aquesta temptació.
distanciar
absentar. L'han absentat de l'escola.
bandejar
conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un perill, una crisi.
divertir, allunyar una cosa o una persona fent-la anar a una altra banda, esp. un enemic.
esquivar. Esquivar les mosques.
estranyar, allunyar del seu país, d'una companyia, etc.
repel·lir, allunyar violentament de si.
ventejar. Ventejar de la llengua un mot estranger.
bandir
treure del mig, allunyar algú o alguna cosa que destorba.
tenir (algú) a distància
esbatre (fig.), allunyar amb esbargiments, distraccions, etc., penes, afliccions. Esbatre la malenconia.
treure's de sobre (o del damunt, o del seu davant)
espolsar-se (algú o alguna cosa), treure-s'ho de sobre.
2 (allunyar-se pron.)
departir-se. Departir-se de l'estimada.
fer-se lluny
fugir
fer-se enllà, allunyar-se, amb relació a aquell qui parla.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana