Resultats de la cerca frase exacta: 112
|
91.
guarniment [o guarnició]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de tir. Cp. albarda, bast, sella, cabestre, fre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
92.
bestia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [animal] bèstia. 2 bestia de albarda animal de bast. 3 bestia de carga animal (o bèstia) de càrrega. 4 bestia de carga fig [trabajador] escarràs de feina. 5 gran bestia zool [ante] ant. 6 gran bestia zool [tapir] tapir. m i f 7 [persona cruel] bèstia. 8 [ignorante] bèstia, neci -ècia. 9 mala [...]
|
|
93.
brocha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] groller -a, bast -a. [...]
|
|
94.
ordinari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. acostumato de costum habitual familiar sòlit(≠ sòlid) consuet corrent normal 2 Mancat de distinció. groller barroer xaró de patacada, en certes frases. vulgar 3 De classe no fina. bast grofollut grosser 4 m. bisbe. 5 missatger. 6 menstruació. Manuel Franquesa i [...]
|
|
95.
verga
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 vara, bastó. flingant, verga prima per a pegar als animals de bast. cinglant, vergueta prima. vimo vímet, branca de la vimetera, que hom fa servir de flingant. Cp. vit de bou 2 genitals. 3 (per a envergar-hi una vela) penó Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
96.
rude
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) toixarrut salvatge(hiperb.) aspriu tosc, mancat de polidesa. bast. Era una dona molt basta. rústec(≠ rústic). Persones rústegues, sense cap cultura. descortès grosser brusc. Un home brusc. brutal, extremament rude. angulós(caràcter) cantellóso cantellut 2 (Dit del [...]
|
|
97.
fi 3
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Extremament prim. prim(->) tènue subtil impalpable(pólvores, etc.) vaporós, tenuíssim i lleuger. Un vel vaporós. refí, fi, finíssim. entrefí, entre fi i bast. 2 D'una puresa extrema, de tota bondat; elaborat amb una cura extrema. triat superfí delicat aprimorat exquisit pur [...]
|
|
98.
grosser
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
groller bast tosc gord, grosser, no gens delicat. grofollut matusser(treball, obra) cras. Ignorància crassa. rude toixarrut incivil vilà rústic bròfec gruixut. Dir paraules gruixudes. esqueixat(fig.) taboll bajanot morral(m.), dit fam. d'una persona de tracte grosser. pescatero pescatera [...]
groller bast tosc gord, grosser, no gens delicat. grofollut matusser (treball, obra) cras. Ignorància crassa. rude toixarrut incivil vilà rústic bròfec gruixut. Dir paraules gruixudes. esqueixat (fig.) taboll bajanot morral (m.), dit fam. d'una persona de tracte grosser. pescater o pescatera, persona ordinària, de parlar grosser. peixater o peixatera, íd. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
99.
animal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 animal. Regne animal, reino animal. m 2 animal. Animals salvatges, animales salvajes. 3 fig [persona rude] animal. 4 animal brut (o irracional) animal irracional. 5 animal de bast bestia de albarda. 6 animal de càrrega animal de carga. 7 animal de peu forcat animal de pata hendida [...]
|
|
100.
cinturó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cint cintó cinyell cenyidor cíngol(esp. cordó amb què el capellà se cenyeix l'alba en revestir-se per a la missa) talabard, cinturó del qual penja l'espasa o el sabre. canana, cinturó que serveix de cartutxera. cingla, cinturó de roba, cuir o corda amb què hom assegura el bast o la sella [...]
|
groller
bast
tosc
gord, grosser, no gens delicat.
grofollut
matusser (treball, obra)
cras. Ignorància crassa.
rude
toixarrut
incivil
vilà
rústic
bròfec
gruixut. Dir paraules gruixudes.
esqueixat (fig.)
taboll
bajanot
morral (m.), dit fam. d'una persona de tracte grosser.
pescater o pescatera, persona ordinària, de parlar grosser.
peixater o peixatera, íd.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana