Resultats de la cerca frase exacta: 21
|
11.
capear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 taurom capejar. 2 mar capejar. 3 fig i fam [evitar] trampejar. Capear la situación, trampejar la situació. 4 fig i fam [a una persona] donar allargs (o allargues), entretenir. [...]
|
|
12.
fer de més i de menys
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió fer de més i de menys es fa servir amb el sentit de 'ser flexible', 'adaptar-se', 'ser indulgent', 'ser tolerant'. Per expressar aquest significat, també es poden fer servir les expressions següents, segons el context: trampejar, no mirar prim, tenir
la màniga ampla, ser de la màniga [...]
|
|
13.
lidiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 taurom lidiar, torejar. v intr 2 lluitar, bregar. 3 fig bregar. Ha lidiado mucho para conseguir su propósito, ha bregat molt per atènyer el seu propòsit. 4 fig [eludir con habilidad] trampejar. [...]
|
|
14.
garbear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [agavillar] agarbar. 2 fam [robar] robar, pispar, furtar. v intr 3 [afectar garbo] afectar gràcia (o gallardia), donar-se aires. 4 [trampear] trampejar. Va garbeando como puede, va trampejant com pot. v pron 5 [manejarse] arranjar-se, arreglar-se, espavilar-se. [...]
|
|
15.
torear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 taurom torejar. 2 fig i fam [evitar] trampejar. 3 fig i fam [a una persona] torejar-se pron, donar allargs (o allargues), entretenir. 4 fig i fam [marear] marejar. 5 fig i fam [burlarse] passejar-se pron. v intr 6 torejar. [...]
|
|
16.
astúcia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
raboseria arteria picardia mauleria perfídia, astúcia maligna. traïdoria, astúcia per a assegurar la comissió d'una malesa sense córrer cap risc. Amb premeditació i traïdoria. mònita, astúcia del qui sap trampejar bé les coses. maquiavel·lisme, astúcia refinada en la política. Manuel [...]
|
|
17.
diplomàcia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 política. 2 habilitat. tacte. Va portar l'afer amb molt de tacte. finor(fig.). La seva comesa exigia molta finor. mònita, astúcia o habilitat del qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, del qui sap trampejar les coses. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
18.
temporal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la sien] temporal. Músculos temporales, músculs temporals. m 5 [tempestad] temporal. 6 anat [hueso] temporal. 7 capear el temporal [un barco] capejar el temporal. 8 capear el temporal fig trampejar la situació. 9 correr un temporal [en el mar] passar un temporal. [...]
|
|
19.
trampa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 parany. 2 Fig. engany. embrolla tramoia artifici, truc per a estrafer o dissimular la veritat, que serveix per a enganyar. ardito estratagema patota, en la frase fer la patota, fer trampes al joc. 3 Caure en una trampa: Entrampar-se. Fer trampes: Trampejar. 4 pl. timbal. Manuel [...]
|
|
20.
habilitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fet tant, que ja ho fa d'esma. perícia(en un art, una ciència, etc.) diplomàcia(fig.), en el tracte amb la gent, en les seves paraules o fets, a portar un afer delicat. mònita, habilitat del qui sap anar al seu fi sense cridar l'atenció, del qui sap trampejar amb èxit les dificultats. traça [...]
enginy expertesa destresa indústria, destresa enginyosa a executar alguna cosa. La seva perseverança i la seva indústria eren admirables. La indústria de les abelles. virtuositat (d'un artista, etc.) mestria, habilitat de mestre o digna d'un mestre. esma, aptesa a fer maquinalment una cosa. Ho ha fet tant, que ja ho fa d'esma. perícia (en un art, una ciència, etc.) diplomàcia (fig.), en el tracte amb la gent, en les seves paraules o fets, a portar un afer delicat. mònita, habilitat del qui sap anar al seu fi sense cridar l'atenció, del qui sap trampejar amb èxit les dificultats. traça (→) tranc, habilitat a fer quelcom. manya aptesa grapa (fig.), en certes frases. Té molta grapa el teu amic. Això està fet amb molta grapa. punteria, destresa a apuntar amb una arma de foc. experiència capacitat solvència (fig.) Ant. Inhabilitat. Imperícia. Malaptesa. Graponeria. Matusseria. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
enginy
expertesa
destresa
indústria, destresa enginyosa a executar alguna cosa. La seva perseverança i la seva indústria eren admirables. La indústria de les abelles.
virtuositat (d'un artista, etc.)
mestria, habilitat de mestre o digna d'un mestre.
esma, aptesa a fer maquinalment una cosa. Ho ha fet tant, que ja ho fa d'esma.
perícia (en un art, una ciència, etc.)
diplomàcia (fig.), en el tracte amb la gent, en les seves paraules o fets, a portar un afer delicat.
mònita, habilitat del qui sap anar al seu fi sense cridar l'atenció, del qui sap trampejar amb èxit les dificultats.
traça (→)
tranc, habilitat a fer quelcom.
manya
aptesa
grapa (fig.), en certes frases. Té molta grapa el teu amic. Això està fet amb molta grapa.
punteria, destresa a apuntar amb una arma de foc.
experiència
capacitat
solvència (fig.)
Ant. Inhabilitat. Imperícia. Malaptesa. Graponeria. Matusseria.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana