Resultats de la cerca bàsica: 33.362
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
banderí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soldat que servia de guia en les evolucions de la infanteria i per això portava una banderola al capdamunt del fusell. [...]
|
|
42.
adalil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capità d'almogàvers encarregat de reconèixer el terreny, guiar l'exèrcit i combatre a cavall. Guia 1 i 2 . [...]
|
|
43.
llançagranades
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma que llança projectils del tipus coet mitjançant un tub, llis i obert per ambdós extrems, que serveix de guia. [...]
|
|
44.
psicagog psicagoga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nigromant o sacerdot que evoca les ànimes dels morts. Guia de les ànimes dels difunts cap al regne dels morts. [...]
|
|
45.
descalç -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va amb els peus nus. Caminar, anar, descalç. Que porta sandàlies, a diferència del religiós calçat, que porta sabates i mitges. Carmelites descalces. [...]
|
|
46.
urubú
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell carronyaire de l'ordre dels falconiformes, d'uns 60 centímetres de llargada, de plomatge negre, amb el cap i el coll nus i de color rogenc, propi del continent americà (Coragyps atratus). [...]
|
|
47.
-arquia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -arkhía, derivat del mot arkhós, 'guia', 'cap'. Ex.: pentarquia. [...]
violí2
m. [BOS] [AGA] Herba del gènere 
|
|
48.
rebaixador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rebaixa. Eina de tall afinat, del grup dels ribots, amb una guia per a fer rebaixos, principalment als plafons de fusta massissa. [...]
|
|
49.
trient
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda romana de coure del valor d'un terç d'as. Terç del sòlid d'or encunyat al baix Imperi romà, a l'Imperi bizantí i a molts dels regnes bàrbars. [...]
|
|
50.
contraforadar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Foradar (una peça) emprant com a guia de la broca els forats fets anteriorment en una altra peça que s'hi superposa. [...]
|
violí2
m. [BOS] [AGA] Herba del gènereOxalis , de la família de les oxalidàcies, de fulles totes basals, trifoliolades i amb els folíols en forma de cor invertit o quasi triangulars, flors regulars, disposades en inflorescències umbel·liformes sobre peduncles nus, i fruit en càpsula, originària d'Amèrica del Sud i introduïda com a planta de jardí, que a causa dels seus prolífics bulbs i rizomes s'ha estès fàcilment, el nom de la qual és degut al color normalment violaci dels seus pètals.
m. [BOS] [AGA] Herba del gènere