Resultats de la cerca frase exacta: 7.984
Diccionari de la llengua catalana
|
121.
nomofil·le
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les. [...]
|
|
122.
periteli
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de cèl·lules i fibril·les que envolta els capil·lars i els petits vasos. [...]
|
|
123.
pollar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corcar-se els cereals, els llegums, etc. El blat es pollava en el graner. [...]
|
|
124.
recuina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça annexa a la cuina on es guarden els atuells, els estris, etc. [...]
|
|
125.
karate
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport de combat que es basa en cops secs, amb els peus, amb els braços o amb les mans, en els punts més vulnerables del cos. [...]
moneres
f. pl. [BI] Regne dels organismes procariotes que inclou les cianofícies, els bacteris i els arqueobacteris. 
|
|
126.
eslau eslava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un dels grups en què es divideixen els pobles indoeuropeus, al qual pertanyen els russos, els polonesos, els búlgars, etc. Relatiu o pertanyent als eslaus. Llengua indoeuropea que parlaven els diversos pobles eslaus. Grup de llengües procedents de l'eslau. eslau [...]
|
|
127.
remugant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als remugants. Grup de mamífers de l'ordre dels artiodàctils, caracteritzats per llur dentició i llur estómac compost dividit en quatre compartiments, rumen, reticle, llibret i quall, essent aquest darrer l'autèntic estómac, que comprèn els [...]
|
|
128.
artiodàctils
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de mamífers placentaris integrat per individus ungulats i ungulígrads que caminen sobre dos o quatre dits, com ara els camells, les girafes, els hipopòtams, les vaques, els cérvols i els porcs, molt difosos arreu del món. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
129.
balbucejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir. Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l'infant balbuceja. [...]
|
|
130.
aüc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crit allargassat i proferit amb força, sovint amb la finalitat d'excitar o esporuguir els animals o les persones. Els caçadors excitaven els gossos amb grans aücs. [...]
|
moneres
f. pl. [BI] Regne dels organismes procariotes que inclou les cianofícies, els bacteris i els arqueobacteris.
f. pl. [BI] Regne dels organismes procariotes que inclou les cianofícies, els bacteris i els arqueobacteris.