Resultats de la cerca frase exacta: 573
Diccionari de la llengua catalana
|
81.
abat 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superior d'un monestir, d'una col·legiata o canònica regular. Abat mitrat. Rector 2 2. [...]
|
|
82.
cimerol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ram superior d'una planta que es destaca sobre els altres. Cima 3 1 . [...]
|
|
83.
epigastri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior i mitjana de l'abdomen, que correspon a la zona de l'estómac. [...]
|
|
84.
epilímnion
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'un llac en la qual la temperatura varia segons les condicions externes. [...]
|
|
85.
griu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal fabulós amb la meitat superior del cos d'àguila i la inferior de lleó. [...]
|
|
86.
hipogriu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal fabulós amb la meitat superior del cos d'àguila i la inferior de cavall. [...]
hipogriu
m. [AN] [HIG] Animal fabulós amb la meitat superior del cos d'àguila i la inferior de cavall. 
|
|
87.
refallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jugar un atot superior (a l'atot amb què un altre jugador ha fallat). [...]
|
|
88.
sial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa superior de l'escorça terrestre, de densitat baixa, formada essencialment per sílice i alumini. [...]
|
|
89.
sostremort
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un edifici entre el sostre del pis superior i la teulada o coberta. [...]
|
|
90.
superiorat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o dignitat de superior o superiora d'una congregació o d'una comunitat religiosa. [...]
|
hipogriu
m. [AN] [HIG] Animal fabulós amb la meitat superior del cos d'àguila i la inferior de cavall.
m. [AN] [HIG] Animal fabulós amb la meitat superior del cos d'àguila i la inferior de cavall.