Resultats de la cerca frase exacta: 87
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
cristaller cristallera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que treballa el cristall. [...]
|
|
12.
estriació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'estries molt fines desenvolupades a la cara d'un cristall, d'un pla de clivatge o a la superfície d'una roca. [...]
|
|
13.
cristal·lí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al cristall. De la naturalesa del cristall. Que té una estructura molecular regular. Transparent com el cristall. Aigua cristal·lina. Cos lenticular biconvex transparent situat a l'ull darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els rajos de llum formant [...]
|
|
14.
isotropia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'un cos o d'un cristall, les propietats físiques o les magnituds del qual no depenen de la direcció en què són observades o mesurades. [...]
|
|
15.
baguet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gemma o cristall tallat en forma sensiblement rectangular. [...]
|
|
16.
sintàxia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intercreixement d'un cristall o de grups de cristalls dins d'un altre cristall d'una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits. [...]
sintàxia
f. [GLG] Intercreixement d'un cristall o de grups de cristalls dins d'un altre cristall d'una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits. 
|
|
17.
covalent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., que té covalència. Enllaç covalent. Cristall covalent. [...]
|
|
18.
dicroic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la propietat del dicroisme. Un cristall dicroic. [...]
|
|
19.
polimorf -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ocorre en diferents formes. En cristal·l., que presenta polimorfisme. [...]
|
|
20.
gerro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas portàtil de cristall, terrissa, metall, de forma de gerra cilíndrica, de con truncat, etc., per a posar-hi aigua, flors. Adorn en forma de copa gran que es posa sobre una pilastra, una barana, etc. [...]
|
sintàxia
f. [GLG] Intercreixement d'un cristall o de grups de cristalls dins d'un altre cristall d'una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits.
f. [GLG] Intercreixement d'un cristall o de grups de cristalls dins d'un altre cristall d'una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits.