Resultats de la cerca frase exacta: 99
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
estratificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en capes superposades. Formar estrats, dipositar-se formant estrats. [...]
|
|
22.
predisposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar o inclinar per endavant (algú) a alguna cosa. [...]
|
|
23.
enfeixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en un feix o en feixos. Enfeixar la llenya. [...]
|
|
24.
acastellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant castell o pila. Acastellar la llenya. Acastellar el carbó. [...]
|
|
25.
acorruar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en corrua. Posar-se en corrua. Les cabres s'acorruen pels caminois. [...]
|
|
26.
entoiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adornar (un lloc) amb toies. Disposar (flors) formant una toia o toies. [...]
|
|
27.
agarberar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (les garbes) formant piles. Fer munts de coses en certa manera ordenats. [...]
|
|
28.
apalleronar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (la palla), formant un palleró prop de l'era després de la batuda. [...]
|
|
29.
embonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (una floca) en forma de napa. Afegir embons (al folre d'una nau). [...]
|
|
30.
muntura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bèstia sobre la qual hom cavalca. Operació de muntar. Allò sobre què està muntat un objecte. La muntura era d'or. Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba. [...]
muntura
|
muntura
1 f. [LC] [AGR] [SP] Bèstia sobre la qual hom cavalca.
2 1 f. [LC] [IMI] [EI] Operació de muntar.
2 2 f. [LC] [IMI] Allò sobre què està muntat un objecte. La muntura era d'or.
3 f. [IT] Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba.