1.
trabuc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma de foc portàtil de canó curt i ample, de boca acampanada. Giny antic de guerra que servia per a tirar pedres grosses. Caixa movible d'un camió o d'un carro de transport de terra, grava, pedres, etc., que s'alzina per buidar-ne el contingut. [...]
trabuc
|
2.
trabucada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de disparar un trabuc. Tret de trabuc. [...]
|
3.
carriot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carro de trabuc. [...]
|
4.
tombarell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carro de trabuc. [...]
|
5.
trabucaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facciós, combatent, armat de trabuc. [...]
|
6.
bolquet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carretó 1 2 . Vehicle de trabuc. [...]
|
7.
dúmper
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traginadora de trabuc de poca cabuda, aproximadament 1 metre cúbic, fàcilment maniobrable. [...]
|
8.
empolsar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de pols. El vell trabuc s'empolsa, penjat a les golfes. [...]
|
9.
atrompetat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té forma de trompeta. El trabuc té el canó atrompetat. Com de trompeta. Un so atrompetat. [...]
|
10.
trabuquet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balances petites per a pesar monedes. anar com un trabuquet una cosa Anar molt bé, acomplir-se amb correcció, exactitud, pulcritud. Trabuc 2 . [...]
|