Resultats de la cerca frase exacta: 63
Diccionari de la llengua catalana
|
61.
joc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de jugar. Aquest xicot, no el veig estudiar mai: tot el dia està amb el joc. Tenir una persona mals jocs. No m'agraden els teus jocs. No em vinguis amb jocs. Els jocs de l'atzar. ésser alguna cosa un joc per a algú No oferir-li cap dificultat. Entreteniment [...]
|
|
62.
sistema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estudiar els bescanvis de matèria i d'energia entre ella i la resta de l'Univers. Conjunt de principis, regles, etc., sobre una matèria, enllaçats entre ells d'una manera racional, segons un mètode determinat. Un sistema filosòfic. Un sistema de classificació. El sistema tonal [...]
|
|
63.
punt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'espai de dimensions inapreciables, per tal de poder-ne estudiar el comportament amb un raonament simplificat. Petita àrea que es pren de referència per a situar un òrgan o una zona del cos d'un ésser viu. punt alveolar Punt central de l'arc alveolar superior. punt [...]
punt
|
punt
1 1 m. [LC] Tros de fil que va d'un forat a un altre molt pròxim dels que es fan en una tela, en una peça de pell, etc., travessant-la amb una agulla enfilada. Un punt llarg, curt. Fer quatre punts a un descosit.
1 2 m. [LC] [MD] Tros de fil de materials diversos que hom utilitza per a ajuntar els teixits orgànics, per a impedir que una ferida s'obri.
1 3 [LC] [MD] punt de sutura Punt 1 2.
2 m. [IT] [LC] Lligat d'un o més fils que s'entrellacen, trenen o nuen, el qual forma l'element constitutiu d'un teixit, d'un treball de mitja, etc. Punt a l'agulla, al boixet. Punt de cadeneta, de mitja, de ganxet. Punt de creu. Gèneres de punt.
3 1 m. [MD] Forat, especialment si és molt petit.
3 2 [LC] [ZOA] punt lacrimal Petit orifici del conducte lacrimal situat a l'angle intern de cada ull.
4 m. [LC] Petit senyal a la superfície d'una cosa com el que fa sobre el paper la punta d'un llapis que s'hi aplica sense fer-lo córrer.
5 1 m. [FL] [LC] Signe gràfic (.) que separa dues parts del discurs ben diferenciades sintàcticament entre si. Punt i a part. Punt i seguit.
5 2 m. [LC] [MT] En mat., signe gràfic (.) que separa els milers de les centenes d'una quantitat.
5 3 [FL] [LC] dos punts a ) Signe gràfic (:) que introdueix una explicació, una conseqüència del que ha estat dit abans, una enumeració, una citació textual, etc.
5 3 [LC] [MT] dos punts b ) En mat., signe gràfic que indica l'operació de dividir (:).
5 4 [FL] [LC] punt admiratiu Signe d'admiració.
5 5 [FL] [LC] punt i coma Signe gràfic (;) que separa dues parts del discurs amb una relació sintàctica menor entre si. Poseu-hi els punts i coma que calgui.
5 6 [FL] [LC] punt volat a ) Signe gràfic que apareix en el dígraf de la ela geminada (l·l ).
5 6 [LC] [MT] punt volat b ) En mat., signe gràfic que indica l'operació de multiplicar (·).
5 7 [FL] [LC] punts suspensius Signe gràfic (...) que indica que el sentit d'una frase resta suspès, que una enumeració és incompleta.
5 8 m. [FL] [LC] Signe gràfic que forma part de la lletra i . El punt de la i.
5 9 [LC] posar els punts sobre les is Dir clarament les coses.
5 10 [LC] fer punt Deixar de parlar d'una qüestió.
6 1 m. [LC] Taca molt petita a la superfície d'una cosa. Una flor blanca tacada de punts blaus.
6 2 [LC] haver-hi un punt negre a l'horitzó Expressió per a indicar una situació amenaçadora.
7 m. [TC] Signe emprat en l'alfabet Morse, que correspon a un impuls de corrent molt breu.
8 m. [MU] Signe de notació musical que augmenta en la meitat el valor de la figura que precedeix. Negra amb punt.
9 1 m. [BB] [LC] Senyal que es posa entre les pàgines d'un llibre per retrobar el lloc on s'ha deixat una lectura.
9 2 m. [AR] Marca que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
10 1 m. [LC] Allò que es pren com a unitat d'apreciació. Necessita molts punts per a poder aconseguir la plaça.
10 2 m. [JE] Unitat de compte en molts jocs. Amb aquesta jugada ha guanyat quatre punts. Marcar els punts guanyats. Un partit a cinquanta punts. Donar, el jugador més hàbil, punts al seu adversari. Guanyar d'un punt, de dos punts.
11 1 m. [FIM] Grau d'una escala de mesura. Els punts que calça una persona. Quin punt calça?
11 2 m. [LC] per ext. Tenir un alumne un bon punt, un mal punt.
11 3 m. [LC] Grau mínim d'una qualitat, d'un estat. En aquesta salsa hi trobo un punt d'agre. Aquest noi té un punt d'excèntric. Parla amb un punt de timidesa.
11 4 m. [LC] Quantitat molt petita d'alguna cosa. A aquest guisat li falta un punt de sal.
12 1 m. [FIF] En un sistema físic, valor que prenen un o diversos paràmetres que el caracteritzen, en un estat perfectament definit del sistema.
12 2 [FIF] [FIM] [QU] punt d'ebullició Per a una pressió determinada, temperatura a la qual es produeix l'ebullició d'un líquid. El punt d'ebullició de l'aigua.
12 3 [EE] [FIF] [FIM] punt de compensació Temperatura en què, en alguns compostos ferrimagnètics, la magnetització de saturació esdevé nul·la.
12 4 [FIF] [FIM] [QU] punt de fusió Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa de l'estat sòlid al líquid. Punt de fusió del plom.
12 5 [FIF] [FIM] [QU] punt de rosada Temperatura a la qual la quantitat de vapor d'aigua que es troba en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en pot contenir a aquesta temperatura i a aquesta pressió.
12 6 [FIF] punt de solidificació Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa de l'estat líquid al sòlid.
12 7 [FIF] [FIM] punt de vapor Punt d'ebullició.
12 8 [FIF] [FIM] [QU] punt eutèctic Punt del diagrama de fases que té per abscissa la composició de la mescla eutèctica i per ordenada la seva temperatura de solidificació.
12 9 [FIF] [FIM] punt isoelèctric Valor del grau d'acidesa en què les partícules d'una solució col·loidal no tenen càrrega elèctrica.
12 10 [FIM] [LC] punt de marcescència [o punt de marciment] Quantitat d'aigua que correspon al límit inferior de l'aigua capil·lar absorbible per les arrels.
13 1 m. [AF] Unitat bàsica de mesura tipogràfica, la dotzena part del cícero, que correspon a 0,376 mil·límetres.
13 2 [AF] punt de pica Punt tipogràfic que correspon a 0,351 mil·límetres.
13 3 [AF] punt tipogràfic Punt 13 1.
14 m. [ECT] Import econòmic percebut en qualitat de plus familiar.
15 1 m. [LC] [MT] Porció petitíssima, indivisible, de l'espai.
15 2 [LC] [MT] punt biplanar Punt d'una superfície en què el con format per les tangents es troba convertit en dos plans.
15 3 [MT] punt d'acumulació d'un conjunt Punt d'un espai topològic que té punts del conjunt diferents d'ell mateix, tan a prop com es vulgui.
15 4 [LC] [MT] punt material Idealització d'un cos material, el qual hom suposa que té tota la massa i tot el volum concentrats en una posició de l'espai de dimensions inapreciables, per tal de poder-ne estudiar el comportament amb un raonament simplificat.
16 1 m. [MD] [ZOA] Petita àrea que es pren de referència per a situar un òrgan o una zona del cos d'un ésser viu.
16 2 [MD] [ZOA] punt alveolar Punt central de l'arc alveolar superior.
16 3 [MD] [ZOA] punt apendicular Punt dolorós a la pressió a la paret abdominal en l'apendicitis.
16 4 [FL] [MD] [ZOA] punt d'articulació Zona de l'aparell fonador on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre òrgan actiu o passiu, per tal de produir sons articulats.
16 5 [MD] [ZOA] punt somàtic Punt del cos humà pres com a referència en estudis de somatometria, que sol correspondre a una part sortint de l'esquelet.
16 6 [BO] [MD] [ZOA] punt vegetatiu Cèl·lula o grup de cèl·lules meristemàtiques l'activitat de les quals produeix el creixement d'un òrgan, especialment els meristemes apicals de la tija i de l'arrel.
17 1 m. [FIF] [MT] Element de l'espai al qual no s'atribueix cap extensió, sinó solament posició. La circumferència és el lloc geomètric de tots els punts d'un pla equidistants d'un punt interior anomenat centre. El punt de contacte de dos cossos. El punt d'aplicació d'una força. Un punt de suport. Un punt de referència. Punt focal.
17 2 [FIA] punt Àries Punt vernal.
17 3 [FIA] [LC] punt cardinal Punt dels quatre que divideixen l'horitzó en altres tants quadrants iguals. Els quatre punts cardinals: nord, sud, est i oest.
17 4 [MT] punt d'incidència Vèrtex de l'angle d'incidència.
17 5 [MT] punt de canvi Punt on es tallen dos costats consecutius d'una poligonal qualsevol, quan l'un no és la prolongació de l'altre.
17 6 [MT] punt de contacte de dues corbes Punt comú en què tenen una tangent comuna.
17 7 [MT] punt de fuga Punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva els feixos de línies paral·leles.
17 8 [LC] punt de mira a ) Punt que hom vol tocar en llançar alguna cosa.
17 8 [LC] punt de mira b ) Fi al qual hom tendeix.
17 9 [MT] punt de tangència Punt de contacte de dues línies, de dues superfícies, tangents.
17 10 [FIA] punt equinoccial Punt de tall de l'eclíptica amb l'equador celeste.
17 11 [FIA] punt estacionari Punt en què un planeta que es mou en l'esfera celeste en sentit oest-est canvia al sentit est-oest o viceversa.
17 12 [MT] punt principal Punt on un dels plans principals d'un sistema òptic talla l'eix del sistema.
17 13 [FIA] [LC] punt vernal Punt en què el Sol, en el seu camí sobre l'eclíptica, talla l'equador celeste en passar de l'hemisferi sud a l'hemisferi nord celestes, que es pren com a origen de l'ascensió recta.
17 14 [LC] tenir dues coses o persones punts de contacte Tenir alguna cosa de comú.
18 1 m. [LC] Indret precís on una cosa té lloc. El punt de reunió. Punt d'informació. Punt de control. Punt de socors.
18 2 [GL] [LC] punt calent a ) Zona hipotètica de formació de magma, situada a la base del mantell terrestre, a partir de la qual la matèria fosa puja com una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.
18 2 [GL] punt calent b ) Punt de la superfície terrestre en què emergeix una columna ascendent de magma procedent del mantell terrestre.
18 3 [GL] [LC] punt de difluència Indret on l'aigua d'un curs fluvial abandona l'antic tàlveg, en una captura per vessament.
18 4 [BB] [LC] punt de lectura Seient destinat a la consulta i lectura dels fons d'una biblioteca. Una biblioteca amb vint punts de lectura.
18 5 [LC] punt de parada Parada 1 2.
18 6 [LC] punt de partida Punt on comença una acció, d'on arrenca un raonament, un pensament, etc.
18 7 [LC] [TRG] punt negre Indret d'una xarxa viària on s'ha comprovat que s'esdevenen accidents de trànsit.
18 8 [LC] punt neuràlgic Centre neuràlgic. L'edifici de serveis ja s'ha convertit en un punt neuràlgic de l'estació. La vora del riu era el punt neuràlgic on cada nit anàvem a parar.
19 1 m. [LC] Un lloc en tant que se'n considera solament la posició.
19 2 [BB] [LC] punt d'accés Encapçalament d'una informació bibliogràfica.
19 3 [LC] [TRG] punt de tangència Punt inicial o final d'un revolt d'una via de ferrocarril o d'una carretera.
19 4 [FIF] [LC] punt triple Lloc de la superfície terrestre on convergeixen els límits de tres plaques litosfèriques.
19 5 m. [EE] Final de cada derivació de la instal·lació elèctrica d'un edifici, preparat per a connectar-hi l'aparellatge.
19 6 [EE] [FIF] punt neutre a ) Punt d'un sistema elèctric que es troba a un potencial nul i sovint unit a terra.
19 6 [EE] [FIF] punt neutre b ) En un sistema polifàsic, punt comú de l'estrella o del conductor o del born corresponents.
20 1 m. [AR] [LC] punt de vista a ) Lloc des d'on es mira un paisatge, un edifici, etc.
20 1 m. [LC] punt de vista b ) Manera de jutjar.
20 2 [DE] [LC] punt estratègic Punt, en el teatre d'operacions, que dona un avantatge al seu posseïdor.
21 1 m. [LC] Indret geogràfic. Deturar-se en dos o tres punts de la costa.
21 2 [FL] [LC] punt d'enquesta Localitat directament explorada en una recerca dialectològica.
22 1 m. [HIG] En un escut, part del camper on es posen les peces i figures.
22 2 [HIG] punt d'honor Punt de l'escut situat al centre de la divisòria entre l'abisme i el cap.
23 m. [AQ] Curvatura d'un arc o d'una peça resistent. Donar una mica de punt a un arc.
24 1 m. [LC] Moment en tant que se'n considera solament la situació en el transcurs del temps.
24 2 m. [LC] Moment exacte de l'ocurrència d'alguna cosa. Va venir al punt de les set, a les set en punt.
24 3 [LC] a punt loc. adv. En el moment oportú. Vens a punt: podràs dinar amb nosaltres.
24 4 [LC] arribar en mal punt Arribar inoportunament.
24 5 bon punt [o tan bon punt] loc. conj. Així que a). Bon punt arribin, fes-los passar al meu despatx. Tan bon punt vindran, els ho direm.
24 6 [LC] fins al punt de loc. prep. Fins a un tal extrem, una situació tal que. Se l'estima fins al punt de no poder-se'n desprendre.
25 1 m. [LC] Estat en què es troba, en un moment determinat, alguna cosa que sofreix un procés, experimenta un desenvolupament. L'afer estava llavors en el seu punt dolç. Van arribar les coses a un punt, que tot arranjament era impossible.
25 2 [LC] a punt de loc. prep. En la situació imminent de. Estava a punt de plorar. Els geranis estan a punt de florir.
25 3 [LC] estar una cosa a punt de pastora mia Estar preparada, llesta, acabada.
25 4 [LC] estar una cosa a punt de solfa Estar a punt de poder-se'n servir, de fer el seu servei.
25 5 [HO] [LC] punt de neu Moment en què la clara d'ou té més consistència, més cos, en batre-la.
25 6 [FIF] [FIM] [QU] punt crític a ) En fís., estat en què un sistema experimenta una transició de fase caracteritzada per fluctuacions macroscòpiques en certes magnituds.
25 6 [FIF] [FIM] [QU] punt crític b ) Punt, definit per una temperatura i una pressió, en què són iguals els volums específics de les fases líquida i gasosa d'una substància.
25 7 [EI] [LC] [TRG] punt mort a ) Posició del dispositiu d'accionament d'un canvi de marxes en què no hi ha cap transmissió de moviment.
25 7 [EI] [LC] [TRG] punt mort b ) Posició extrema de l'èmbol de les màquines alternatives.
25 8 [FIF] [FIM] [QU] punt triple Condicions de temperatura i pressió en què coexisteixen en equilibri les fases sòlida, líquida i gasosa d'una substància pura.
26 m. [LC] Estat en què s'ha de trobar una cosa perquè així li escau. Aquest arròs no té el punt. Aquesta fruita no està encara a punt, no és prou madura per a collir-la, per a menjar-la.
27 1 m. [LC] Assumpte especial de què hom s'ocupa. El punt capital d'una qüestió.
27 2 m. [LC] Aspecte d'una matèria tractat en una obra, en una ciència, etc. Estudiar un punt d'història.
27 3 [LC] [RE] punt de meditació Doctrina sobre la qual hom proposa que algú mediti.
28 1 [LC] per punt loc. adv. a ) Per amor propi. No ha anat al casament per punt.
28 1 [LC] per punt loc. adv. b ) Per tossuderia. S'ha discutit amb ell només per punt.
28 2 [LC] punt d'honor Allò en què es considera que consisteix l'honor d'una persona.
28 3 [LC] tenir punt a fer una cosa Posar-hi amor propi. Encara que li costi, té punt a fer cada dia els deures.
29 1 m. [IMI] Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc exacte on cal fer un forat.
29 2 m. [EI] Element del torn que s'introdueix al punt de la peça que es mecanitza.
29 3 m. [EI] Orifici cònic que hom mecanitza a l'extrem d'una peça per a centrar-la i subjectar-la al torn.
29 4 [EI] punt de suport Fulcre.
29 5 [FIF] punt quàntic Dispositiu electrònic de dimensions inferiors a un nanòmetre, en què el confinament dels electrons implica efectes quàntics molt acusats, d'interès especial per al desenvolupament de xips molt miniaturitzats.
30 1 m. [MU] Compàs d'una dansa.
30 2 m. [MU] Moviment de dansa fet amb els braços, amb els peus o amb el cos.
31 1 m. [JE] En certs jocs d'atzar, jugador que apunta contra el banquer.
31 2 [LC] ésser algú un punt [o ésser algú un bon punt] Saber-la llarga, ésser capaç de qualsevol cosa, etc.