Resultats de la cerca frase exacta: 656
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
paleòlit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte de pedra del període paleolític. [...]
|
|
42.
satiritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer objecte de sàtira. Censurar satíricament. [...]
|
|
43.
fetitxe
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte que està associat a una força o a un ésser sobrenatural. Amulet . Objecte que desperta en l'individu impulsos eròtics per associacions possiblement fortuïtes. [...]
|
|
44.
termoregulador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que regula o controla la calor. Aparell destinat a mantenir constant la temperatura d'un objecte, d'un recinte, d'un líquid, d'un gas, etc. [...]
|
|
45.
anàglif
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu. Dibuix que consisteix en dues imatges d'un mateix objecte, l'una en blau i l'altra en vermell, no exactament superposades, de tal manera que, mirat amb un anaglifoscopi, dona la visió en relleu d'aquell objecte. [...]
anàglif
|
|
46.
al·loerotisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència sexual dirigida vers un objecte exterior. [...]
|
|
47.
conciliatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té per objecte conciliar. Mitjans conciliatoris. [...]
|
|
48.
disputable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser objecte d'una disputació. [...]
|
|
49.
llantoner
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte que sosté diferents llantons o llànties. [...]
|
|
50.
padellàs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bocí d'un objecte de terrissa trencat. [...]
|
anàglif
1 m. [LC] [AR] Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu.
2 m. [CO] [FIF] Dibuix que consisteix en dues imatges d'un mateix objecte, l'una en blau i l'altra en vermell, no exactament superposades, de tal manera que, mirat amb un anaglifoscopi, dona la visió en relleu d'aquell objecte.