1.
mas
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat d'explotació agrícola tradicional integrada pel mas, pels conreus, pels estables, pels magatzems, etc. [...]
|
2.
masia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mas. [...]
|
3.
cònjuge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona casada en relació amb la seva parella. El cònjuge difunt. Marit i muller. Joan Pagès i Maria Mas, cònjuges. [...]
|
4.
mercadejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tractes en vendre o comprar (alguna cosa). Anava de mas en mas per mercadejar bèsties de càrrega. Mercadejar l'honor, el vot. [...]
|
5.
maseter masetera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que habita en un mas. [...]
|
6.
capmàs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mas principal entre els diversos masos, bordes o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor. Conjunt que formava el mas amb les pertinences agregades. [...]
|
7.
quintà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camp, pastura, vora un mas o un poblat. [...]
|
8.
cortal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corral per al bestiar. Mas destinat exclusivament a la ramaderia, amb closes per al bestiar. [...]
|
9.
masover masovera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que és estadanta i té cura d'un mas de propietat d'altri. Dona del masover. [...]
masover masovera
|
10.
masada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt patrimonial format pel mas o casa de camp amb la seva gleva establerts a un sol pagès. Conjunt de masos. [...]
|