Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
desafiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
|
|
2.
desafiament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desafiar; l'efecte. [...]
|
|
3.
espadatxí espadatxina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona hàbil a manejar l'espasa. Antigament, home amic de desafiar. [...]
|
|
4.
reptar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reprendre (algú) tirant-li en cara una falta, un error, etc. Desafiar. [...]
|
|
5.
requerir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el lliurament de l'arma. requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança. [...]
|
|
6.
cavaller 2 cavalleressa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'edat mitjana, noble que havia rebut l'orde de cavalleria. Cavaller aventurer, de ventura. El cavaller d'una dama. cavaller errant Cavaller que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc. cavaller salvatge [...]
cavaller2 cavalleressa
|
cavaller2 cavalleressa
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que va muntada a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.
2 m. [DE] [PR] Antigament, soldat a cavall.
3 1 m. [HIH] [PR] Membre de certs ordes militars i religiosos instituïts per a combatre els infidels. Cavaller del Temple, de Malta.
3 2 m. [HIH] [PR] Membre d'algun dels ordes instituïts per algun sobirà, especialment el qui hi té el grau menys alt quan n'hi ha diversos. Cavaller de la Legió d'Honor.
4 1 m. [HIH] A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
4 2 m. [HIH] A l'antiga Roma, ciutadà pertanyent a un dels tres ordres de l'Estat, intermediari entre els patricis i els plebeus.
5 1 m. [LC] [HIH] Des de l'edat mitjana, noble que havia rebut l'orde de cavalleria. Cavaller aventurer, de ventura. El cavaller d'una dama.
5 2 [LC] [FLL] [HIH] cavaller errant Cavaller que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc.
5 3 [LC] [HIH] [PR] cavaller salvatge Durant l'edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i la manera d'expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.
6 1 m. [LC] cavaller de fortuna Aventurer que va pel món cercant riqueses, anomenada.
6 2 [LC] cavaller d'indústria El qui viu d'expedients il·lícits.
7 1 m. [LC] Home de caràcter noble i distingit, que té bones maneres, que és galant. Cal ser cavaller amb les dames. L'Hipòlit és un perfecte cavaller.
7 2 m. [LC] Tractament de cortesia que es dona a un home. Bona nit, cavallers.