Resultats de la cerca frase exacta: 241

Diccionari de la llengua catalana
131. burseràcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos exclusivament tropicals, amb les fulles generalment agrupades a la punta de les branques i flors en panícula, molt rics en resina, a la qual pertanyen les boswèl·lies, les burseres, l'arbre de la mirra i [...]
132. gandalla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura de malla de seda amb una borla a la punta. Planta herbàcia de la família de les resedàcies, de fulles pinnatipartides, flors d'un groc pàl·lid en raïms, i fruit en càpsula amb tres dents, que es fa a les vores de camins i en llocs ruderals (Reseda lutea [...]
133. barb 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita massa blanquinosa de substància sebàcia, amb la punta negra, localitzada generalment a la cara i a l'esquena, resultat de l'obstrucció d'un fol·licle sebaci. Inflor morbosa produïda per la larva del tàvec en la pell dels bovins. Forat que presenten les pells [...]
134. rinoceront
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terrestre més gros després de l'elefant (Ceratotherium simum). rinoceront de Sumatra Rinoceront de mida petita, que viu a Sumatra i Borneo (Dicerorhinus sumatrensis). rinoceront negre Rinoceront amb el llavi superior en punta, propi de l'Àfrica (Diceros bicornis). rinoceront unicorne de l [...]
135. esquí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenca llarga i estreta de material dur terminada per la part del davant en punta corbada cap amunt, que se subjecta al peu i serveix per a lliscar sobre una superfície coberta de neu o sobre l'aigua. Esport practicat sobre la neu o sobre l'aigua amb esquís. Esquí alpí. [...]
136. sonso -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de vivor, de gràcia. Peix de la família dels ammodítids, de cos allargat, de 10 a 20 centímetres de llargada, amb el dors de color blau verdós, els costats i el ventre argentats, el maxil·lar inferior prominent i acabat en una punta cònica, i una sola aleta [...]
137. colobrina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
138. porró
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas de vidre de forma cònica, amb un broc en la part superior, estreta, per on s'omple, i amb un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas. Mesura de capacitat per a líquids, [...]
139. xerrac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulla. xerrac de beina [o xerrac de costella] Xerrac reforçat amb una beina col·locada al cantell oposat al de les dents. xerrac de punta Xerrac de fulla estreta i afuada, acabada en punta. Instrument musical de percussió que consisteix en una fulla d'acer fixada per un dels caps a un [...]
140. ermini
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern, llevat de la punta de la cua, que és negra, i vermellós groguenc a l'estiu, que viu a Europa, Àsia i Amèrica del Nord (Mustela erminea). Pell d'aquest animal. En heràld., folre [...]
Pàgines  14 / 25 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>