Resultats de la cerca frase exacta: 103
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
llei
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fenomen qualsevol. Les lleis de la gramàtica. llei d'escala En fís., relació que expressa la variació d'alguna magnitud en funció de la grandària dels sistemes. llei de composició En mat., operació. llei de totalitat En psic., principi segons el qual tot [...]
llei
|
|
102.
camp
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
produït per un sistema de càrregues elèctriques en moviment. camp magnetitzant Camp magnètic destinat a produir una imantació. Distribució espacial d'una magnitud física. Camp de velocitats. Camp de temperatures. camp visual Extensió de l'espai que pot ésser [...]
|
|
103.
funció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de varietats, etc. En tal teatre avui no hi ha funció. En mat., aplicació. Magnitud els valors de la qual depenen dels d'una altra o d'altres magnituds variables. L'àrea de la superfície esfèrica és funció del radi. Compondre dues funcions. Desenvolupar en [...]
|
llei
1 1 f. [AD] [DR] [PO] Regla d'acció imposada per una autoritat superior. La llei divina. La llei antiga, jueva, de Moisès. Les taules de la llei. La llei nova, de Jesucrist, de l'Evangeli. Observar, complir, la llei. Violar la llei. Ordenar la llei una cosa. Prohibir, defendre, la llei una cosa. Certs costums tenen força de llei.
1 2 [LC] a dreta llei loc. adv. No torcent la llei, amb justícia estricta.
1 3 [DR] [LC] llei humana Llei que emana dels sobirans, dels legisladors, etc., establerta per al manteniment de la societat.
1 4 [DR] [LC] llei natural Llei que emana de la recta raó de l'home.
1 5 [DR] [LC] llei moral Llei que emana de la consciència i ens obliga a fer el bé i evitar el mal.
1 6 [DR] [LC] llei positiva Llei humana.
2 1 f. [AD] [DR] [PO] Norma jurídica de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans que tenen atribuït el poder legislatiu. Lleis polítiques, civils, criminals, penals. Establir una llei. Derogar una llei.
2 2 [DR] llei adjectiva Llei processal reguladora de l'activitat dels procediments a desenvolupar pels organismes jurisdiccionals.
2 3 [DR] llei de bases a ) Llei que conté normes generals sobre una matèria i té per missió de fixar els criteris segons els quals ha d'ésser articulada una llei.
2 3 [DR] llei de bases b ) Llei aprovada per l'assemblea legislativa que té per finalitat delegar en un altre òrgan la formació de textos articulats, delimitant l'objecte i l'abast de la delegació i els principis i els criteris que cal seguir en el seu exercici.
2 4 [DR] llei fonamental Llei que defineix i regula l'activitat, l'organització i les institucions polítiques d'un estat.
2 5 [DE] [PO] llei marcial Llei que autoritza l'emprament de la força armada.
2 6 [DR] llei orgànica Llei, aprovada per la majoria absoluta dels membres de la cambra legislativa, que desplega la Constitució i regula aspectes jurídics fonamentals com ara drets i llibertats, els estatuts d'autonomia, etc.
2 7 [DR] llei particular Norma jurídica que es refereix exclusivament a una certa categoria de persones, de coses o de relacions jurídiques o que regeix únicament en llocs determinats.
2 8 [DR] llei qualificada Llei aprovada per una majoria dels membres del Consell General d'Andorra, que desplega la Constitució.
2 9 [HIH] llei sàlica Llei que exclou del tron les dones i llurs descendents.
2 10 [DR] llei sumptuària Llei que té per objecte posar taxa a les despeses dels particulars.
3 1 f. [LC] fer fer la llei a algú Exigir-li el compliment d'allò que és degut.
3 2 [LC] fer la llei a algú Imposar-li la pròpia voluntat.
3 3 [LC] llei de l'embut Tracte, norma, actuació, etc., arbitraris, desigualment avantatjosos.
4 1 f. [LC] Regla establerta. Les lleis de la moda.
4 2 f. [FIF] [LC] Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa. Les lleis de Kepler. Les lleis de la termodinàmica.
4 3 f. [LC] [MT] Regla o fórmula segons la qual varia el valor d'una variable, dels termes d'una sèrie, etc.
4 4 f. [FL] En ling., formulació d'un fet que té lloc regularment en la producció d'un fenomen qualsevol. Les lleis de la gramàtica.
4 5 [FIF] llei d'escala En fís., relació que expressa la variació d'alguna magnitud en funció de la grandària dels sistemes.
4 6 [MT] llei de composició En mat., operació.
4 7 [PS] llei de totalitat En psic., principi segons el qual tot allò que ha format part d'un tot mental sol fer reaparèixer aquest tot.
4 8 [FL] llei fonètica a ) Llei establerta a partir de la repetició d'un fenomen que té lloc en una articulació, en una zona i en un temps determinats.
4 8 [FL] llei fonètica b ) Expressió formal d'un canvi fonètic regular en la història d'una llengua.
4 9 [QU] llei periòdica En quím., principi establert empíricament, segons el qual les propietats dels elements varien periòdicament amb llur pes atòmic.
5 1 f. [IMI] [LC] Qualitat, pes, mesura, que ha de tenir un gènere segons la llei.
5 2 f. [IMI] [LC] [NU] Quantitat de metall fi fixada per la llei que han de tenir les monedes i els altres objectes d'or o d'argent.
5 3 f. [MI] En min., contingut metàl·lic o de qualsevol altre element d'una mena expressat en percentatge ponderal.
6 f. [GLG] llei de macla Element de simetria cristal·lina que defineix la relació geomètrica de la macla d'un mineral.
7 1 f. [LC] Mena1 2 1. És una llei de peres que no m'agrada. Fa tota llei d'entremaliadures.
7 2 [LC] llei de Gens de. No tinc llei de pa.
8 f. [LC] Afecte1 1 i 2. No em té gens de llei. Li he posat llei. Li duc llei.