contra

1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten:
a) Direcció devers quelcom fins a topar-hi o posar-s'hi en contacte. La pluja batia contra els vidres. Topar contra un obstacle. La barca es va estavellar contra les roques.
b) Posició en contacte amb. Una escala recolzada contra la paret.
c) Direcció oposada a la d'alguna cosa que es mou. Nedar contra el corrent.
d) Oposició a. Marxar contra l'enemic. Revoltar-se contra els superiors. Obrar contra les lleis. Un remei contra la febre. | en contra loc. adv. En sentit oposat, en oposició. Si tu hi vas a favor, ell hi anirà en contra. Votar en contra. | en contra de loc. prep. En sentit oposat a, en oposició a. En contra d'ell. En contra de mi, en contra meu. Quatre vots en contra de la immunitat del general i cinc en pro. | per contra loc. adv. Al contrari.
2 m. [LC] Part desfavorable d'una cosa. Ara que ja coneixes els pros i els contres, decideix-te.
3 1 f. [LC] fer la contra a algú [o portar la contra a algú] Anar contra la seva opinió, contra la consecució del que vol o desitja.
3 2 [LC] a la contra loc. adv. Fent una oposició sistemàtica. No la convencerem; ella sempre va a la contra.
3 3 [LC] a la contra de loc. prep. Fent una oposició sistemàtica a. El jove anava sempre a la contra dels designis de son pare.
4 1 m. [MU] Pedal de l'orgue.
4 2 m. [MU] Contralt.
5 1 f. [TRA] En nàut., aparell per a contrarestar l'efecte d'altres caps o cables de maniobra en puntals, botavares o perxes.
5 2 f. [TRA] En nàut., aparell que evita l'aixecament de la botavara.
6 f. [SP] Cop amb què un boxejador s'avança a una acció ofensiva del contrari.