Resultats de la cerca frase exacta: 239
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
alt 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part alta d'algunes coses. Jo cercaré pels baixos, tu cerca pels alts. [...]
|
|
12.
escunçar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer. [...]
|
|
13.
esmorzar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre l'esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai. [...]
|
|
14.
intrús -usa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'introdueix sense dret. En aquesta festa íntima, jo soc un intrús. [...]
|
|
15.
despert -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No adormit. Tots dormien: jo era l'únic que estava despert. Somiar despert. Sagaç. [...]
|
|
16.
espunyir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desllorigar-se un puny. Jo no m'hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres. [...]
|
|
17.
llucar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber veure, copsar, el sentit, l'essència, la qualitat, etc., (d'alguna cosa). Jo, aquell, el vaig llucar de seguida: era un fals. llucar-hi Saber copsar les coses amb la intel·ligència. Sembla que sigui un desvergonyit, però és que no hi lluca. [...]
|
|
18.
em
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu i datiu del pronom de primera persona jo. Em sents? No em donis res. [...]
|
|
19.
benentès
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició entesa i acceptada prèviament. Anem al cine amb el benentès que seré jo qui pagarà. [...]
benentès
m. [LC] Condició entesa i acceptada prèviament. Anem al cine amb el benentès que seré jo qui pagarà. 
|
|
20.
aixafament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està aixafat, aclaparat. Tinc tot jo un aixafament que no soc bo per a res. [...]
|
benentès
m. [LC] Condició entesa i acceptada prèviament. Anem al cine amb el benentès que seré jo qui pagarà.
m. [LC] Condició entesa i acceptada prèviament. Anem al cine amb el benentès que seré jo qui pagarà.