FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir blasfèmies. Una persona com cal no blasfema mai. Blasfemar contra Déu. Ultratjar amb blasfèmies. Blasfemar el nom de Déu. Blasfemar la virtut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu. El dir de la gent. Una cosa és el dir i l'altra, el fer. Bé: això és un dir; ja s'hi mirarà a fer-ho. Manera de dir o proferir. Té un bell dir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir. Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l'infant balbuceja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'amenaçar. Una amenaça d'expulsió bastarà perquè no continuïn en llur actitud. Mirar amb aires d'amenaça. Paraula, gest, etc., amb què s'amenaça. Proferir amenaces. Amenaces de mort. Indici pel qual es manifesta un perill, una cosa a [...]