Resultats de la cerca frase exacta: 13
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
defecar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clarificar (un líquid), purificar-lo, llevant-li les impureses que l'enterboleixen. Expel·lir els excrements. [...]
|
|
2.
escorporar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecar, especialment amb diarrea. S'escorpora quan menja molt raïm. [...]
|
|
3.
cambrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecar 2. [...]
|
|
4.
femtar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecar 2. [...]
|
|
5.
defecació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de defecar un líquid. Expulsió dels excrements. [...]
|
|
6.
caca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excrement 2. fer caca Defecar 2. fer-se caca Cagar 1 2. He de canviar el nen, que s'ha fet caca. tenir caca Tenir ganes de defecar. Si tens caca, avisa'm. Brutícia 1 1. caca de les orelles Cerumen. [...]
|
|
7.
evacuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del cos). Defecar 2. evacuar el ventre Defecar 2. [...]
|
|
8.
cagar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecar involuntàriament. És molt petit i encara es caga a les calces. cagar-se a les calces Desistir, per por, de fer alguna cosa arriscada. cagar-se de por Tenir molta por. Defecar en un lloc inconvenient. Uns pobres diables que es cagaven pels estables. cagar-se en algú [...]
|
|
9.
buidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que es vol dir. buidar el sac Confessar-se. buidar el sac Defecar 2. buidar el ventre Defecar 2. buidar-se el cap en alguna cosa Fatigar-se molt en el seu estudi. Defecar 2. Vomitar 1. Practicar un buit (en un sòlid). Buidar un canó. Esmolar (una eina de tall). Buidar [...]
|
|
10.
deposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deposa. Defecar 2. Renunciar (a alguna cosa), abandonar (una actitud). Deposar el seu orgull. Deposar la seva actitud. Deposar la corona. deposar les armes Cessar la lluita, el combat. Declarar en judici. El testimoni va deposar que no l'havia vist mai. Deposar en favor de l'acusat, contra l [...]
deposar
|
deposar
1 1 v. tr. [LC] Algú, desembarassar-se (d'allò que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l'espatlla. Deposar escombraries al carrer.
1 2 v. tr. [LC] [QU] Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi deposa.
2 v. intr. [LC] [MD] Defecar 2.
3 1 v. tr. [LC] Renunciar (a alguna cosa), abandonar (una actitud). Deposar el seu orgull. Deposar la seva actitud. Deposar la corona.
3 2 [DE] [LC] deposar les armes Cessar la lluita, el combat.
4 v. tr. [DR] Declarar en judici. El testimoni va deposar que no l'havia vist mai. Deposar en favor de l'acusat, contra l'acusat. Deposar davant el jutge.
5 v. tr. [LC] [PO] Destituir, despullar (algú) d'una magistratura, d'una dignitat, d'un càrrec. Era un tirà i, per tant, digne d'ésser deposat. Deposar un rei, un emperador. Tots els funcionaris foren deposats.