Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
desarmar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc.). Despullar o privar (algú) d'allò que té d'amenaçador, despullar (algú) de tot sentiment hostil. Estava furiós, anava a pegar-li; però els seus plors m'han desarmat. Desarmar la còlera, l'enuig, d'algú. Desarmar l'enveja. Desarmar la crítica. Una [...]
desarmar
|
|
2.
desarmament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desarmar; l'efecte. [...]
|
|
3.
desarmable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot desarmar. [...]
|
|
4.
desmantellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desarmar (una plaça forta) destruint-ne les fortificacions, les obres de defensa. Desarborar. Li havien desmantellat l'habitació. Desmantellar una organització. [...]
|
desarmar
1 1 v. tr. [DE] [LC] Llevar o fer deixar les armes (a algú). Si l'atrapeu, desarmeu-lo i porteu-lo pres. Han desarmat un batalló, el sometent.
1 2 v. tr. [LC] [SP] En esgr., fer saltar l'arma de la mà (de l'adversari) amb un moviment ràpid de l'arma pròpia.
1 3 v. tr. [DE] Treure els ginys de guerra (d'una fortalesa, d'un vaixell, etc.).
2 1 tr. [LC] Despullar o privar (algú) d'allò que té d'amenaçador, despullar (algú) de tot sentiment hostil. Estava furiós, anava a pegar-li; però els seus plors m'han desarmat.
2 2 tr. [LC] per ext. Desarmar la còlera, l'enuig, d'algú. Desarmar l'enveja. Desarmar la crítica.
3 intr. [DE] Una nació, cessar d'estar en peu de guerra, suprimir o reduir forces militars.
4 tr. [LC] Desunir les peces de què es compon (un moble, un instrument, etc.), fer cessar d'estar armat (un rem, una ballesta, etc.). Ja han desarmat la bastida. És un moble que no es pot desarmar.