davant

1 prep. [LC] En combinació amb de, sola o amb un possessiu, expressa relacions que denoten:
a) Posició al cantó de la cara o en aquell cantó devers el qual hom avança. Era davant meu. Anava davant nostre. La casa és davant mateix de l'església.
b) Situació en presència d'algú. Tots van comparèixer davant el jutge.
c) Posició enfront d'algú, per deturar-lo, impedir-li de fer quelcom. Es va palplantar davant seu perquè no passés.
d) Anterioritat immediata en el temps. Va arribar davant meu. | anar al davant de Anar al cap de, al començament de, ocupar els primers llocs de. Anava al davant de la manifestació.
2 1 adv. [LC] En posició del cantó de la cara o del cantó devers el qual hom avança, en la part anterior. No vull que aneu darrere meu, passeu davant. Treballa al taller de davant. Un jersei obert per davant, de davant. Tinc el teu text davant. Ens ha passat davant.
2 2 [LC] al davant loc. adv. Davant 2 1. Posa-te-li al davant.
2 3 [LC] davant per davant loc. adv. L'un davant l'altre, cara a cara. En trobar-se els dos enemics davant per davant, tragueren les espases.
3 [LC] davant darrere loc. adv. Amb inversió de les parts del davant i del darrere. T'has posat la samarreta davant darrere.
4 1 m. [LC] Part anterior d'una cosa. Les potes del davant. Les dues rodes del davant. Les habitacions del davant. Davant de llit.
4 2 m. [LC] Pit 1 i 2. Té un bon davant.
5 m. [TRA] Corda d'atansar a la roda el car de l'antena d'una vela llatina.