21.
enfuriar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar la fúria, el furor (a algú). Esdevenir furiós. S'enfurien contra aquells que els han perjudicat. El senyor Joan s'enfurià moltíssim. [...]
enfuriar
![]() |
22.
gentrificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar la gentrificació (d'una zona). La massificació turística ha gentrificat moltes poblacions del litoral. L'ajuntament vol evitar que el barri es gentrifiqui. [...]
|
23.
excitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar, fer més viu (un sentiment, una resolució, una activitat vital). Excitar en algú la pietat, la compassió, l'admiració. Això encara excita el seu coratge. Excitar la set, la gana. Excitar el riure, les rialles, els plors. Excitar la tempesta. Excitar la revolta [...]
|
24.
demacrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar demacració (en algú). La malaltia passada havia demacrat el jove atleta. Sofrir demacració. El malalt es demacra i marxa ràpidament cap a la mort. [...]
|
25.
repte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de provocar algú a un combat, a un duel, etc. El capità no acceptà el repte del seu enemic. Els reptes de la societat actual. [...]
|
26.
catalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una catàlisi (en una reacció química). Provocar per la seva sola presència la realització (de quelcom que existia potencialment). El Romanticisme catalitzà aspiracions renaixentistes. [...]
|
27.
insubordinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar la insubordinació (de soldats, alumnes d'una escola, etc.). Mancar a la subordinació o obediència a l'autoritat. Els alumnes s'insubordinaren contra el director. [...]
|
28.
epidemiologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia la relació entre les malalties que afecten l'ésser humà i els factors socials, ambientals, etc., que les poden afavorir o provocar. [...]
|
29.
masticatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destinat a ésser mastegat. Substància que es mastega per provocar la salivació o perfumar l'alè. Relatiu o pertanyent a la masticació o als òrgans que hi intervenen. [...]
|
30.
perlocutiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Referit als efectes que l'emissor vol provocar en el receptor per mitjà d'un enunciat significatiu. Acte de parla perlocutiu. Component perlocutiu d'un acte de parla. [...]
|