Resultats de la cerca frase exacta: 157
Diccionari de la llengua catalana
|
71.
esglaó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon. Els esglaons d'aquesta escala són massa alts. [...]
esglaó
m. [AQ] [LC] Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon. Els esglaons d'aquesta escala són massa alts. 
|
|
72.
hitita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble indoeuropeu que entrà a Anatòlia a l'inici del segon mil·lenni abans de Crist, i hi fundà un imperi. Relatiu o pertanyent als hitites. Llengua indoeuropea extingida. Relatiu o pertanyent a l'hitita. [...]
|
|
73.
pínnula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un instrument topogràfic o astronòmic, conjunt de dos fils paral·lels o de dues plaques amb escletxes encarades que serveix per a dirigir visuals. Divisió de segon o tercer grau de la fulla pinnada d'una falguera. [...]
|
|
74.
weber
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de flux magnètic del sistema internacional, equivalent al flux que en travessar un circuit d'una sola espira hi produeix una força electromotriu d'1 volt si decreix uniformement a zero en 1 segon (símbol, Wb). [...]
|
|
75.
garrotín
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cant d'un gènere flamenc, presumiblement d'origen asturià, improvisat, de caràcter popular i de to burlesc o irònic, format per quatre versos octosíl·labs, el segon i el quart dels quals rimen entre si. Cantar garrotins. Concurs de garrotins. [...]
|
|
76.
quilopond
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de força equivalent al pes d'un cos d'1 quilogram de massa en un lloc de la Terra on l'acceleració de la gravetat és de 9,80665 metres per segon al quadrat (símbol, kp). [...]
|
|
77.
henry
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat d'inductància del sistema internacional, equivalent a la inductància elèctrica d'un circuit tancat en què una variació uniforme d'1 ampere per segon de la intensitat elèctrica produeix una força electromotriu induïda d'1 volt (símbol, H). [...]
|
|
78.
miriàpodes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup heterogeni d'artròpodes mandibulats terrestres, amb el cos dividit en cap i tronc, el primer amb dues antenes i el segon constituït per un elevat nombre de segments, cadascun amb un parell, o dos, de potes. Individu d'aquest grup. [...]
|
|
79.
exhaustiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a exhaurir. Que enumera tots els casos, totes les hipòtesis possibles, d'una qüestió. La investigació policíaca fou exhaustiva. En mat., que, entre dos conjunts, presenta tot element del segon conjunt com a imatge d'algun element del primer. Aplicació [...]
|
|
80.
injectiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mat., que, entre dos conjunts, no presenta cap element del segon conjunt com a imatge comuna de dos elements diferents del primer conjunt. Aplicació injectiva. En fonèt., que es produeix per una brusca inspiració d'aire exterior cap a la cavitat bucal. [...]
|
esglaó
m. [AQ] [LC] Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon. Els esglaons d'aquesta escala són massa alts.
m. [AQ] [LC] Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon. Els esglaons d'aquesta escala són massa alts.