Resultats de la cerca frase exacta: 5.363
Diccionari de la llengua catalana
|
61.
encovar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s'encoven o s'ajoquen els lirons. [...]
|
|
62.
gruer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'empra en la caça de la grua, s'aplica als ocells rapinyaires. Un falcó gruer. [...]
|
|
63.
rompuda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rompre o de rompre's; l'efecte. Terra que es romp a fi de conrear-la. [...]
|
|
64.
vanaglòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen. [...]
|
|
65.
agrumollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (un líquid, una substància pulverulenta) formi grumolls. Una evaporació ràpida agrumolla l'esmalt. Un líquid, una substància pulverulenta, formar grumolls. La llet s'ha agrumollat. Heu de tenir cura que la sèmola no s'agafi ni s'agrumolli. La pols s [...]
|
|
66.
esbarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
|
|
67.
aferradís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'aferra. [...]
|
|
68.
esquitllent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'esquitlla. [...]
|
|
69.
immergent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'immergeix. [...]
|
|
70.
insinuant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'insinua. [...]
|
