51.
espiració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'espirar; l'efecte. Acte pel qual l'Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill. [...]
|
52.
semideu semideessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser mig diví com a fill d'una deïtat i un mortal. Deïtat inferior. Ésser humà divinitzat. [...]
|
53.
somerí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de cavall i de somera, s'aplica a un mul o a una mula. [...]
|
54.
únic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sol en el seu gènere. És fill únic. A què res no pot ésser comparat. És una cosa única. [...]
|
55.
alletar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nodrir amb llet (una cria de mamífer). La mare alleta el seu fill. El pagès alleta vedells artificialment. [...]
|
56.
compungir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar compunció. El compungeix la mala conducta del seu fill. Tenir compunció. Ha obrat malament però no es vol compungir. [...]
|
57.
engrinyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desavenir. No ha parat fins que ha engrinyat pare i fill. Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a engrinyar-vos. [...]
engrinyar
v. tr. [LC] Fer desavenir. No ha parat fins que ha engrinyat pare i fill. Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a engrinyar-vos. |
58.
acusador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que acusa. Indicis acusadors. L'acusador del seu propi fill. Acusador públic. Persona que en un procés legal manté l'acusació. [...]
|
59.
xarnego xarnega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill d'una persona catalana i d'una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament. Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament. [...]
|
60.
derivat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot derivat d'un altre. El mot fillol és un derivat de fill. Cos derivat d'un altre. Els derivats clorats del benzè. [...]
|