1 1 v. tr. [LC] [MD] Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. 1 2 intr. pron. [MD] M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. 2 tr. [LC] Algú o alguna cosa, molestar, causar enuig (a algú). És un home que m'ennuega: només sap explicar les seves proeses esportives.
