Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
impugnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combatre, refutar. És una veritat que no es pot impugnar. Impugnar la validesa d'una sentència. Impugnar una opinió. [...]
|
|
2.
impugnació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'impugnar; l'efecte. [...]
|
|
3.
impugnatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a impugnar. [...]
|
|
4.
instar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho. Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal. Demanar alguna cosa que es considera justa. [...]
instar
|
instar
1 v. tr. [LC] Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho.
2 tr. [LC] Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica.
3 1 tr. [AD] Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal.
3 2 tr. [AD] Demanar alguna cosa que es considera justa.