Resultats de la cerca frase exacta: 62
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
diable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enceses i llançant pertards. Colla de diables. Ball de diables. anar-se'n una cosa al diable Ésser perduda sense remissió. donar-se al diable [o donar-se a tots els diables] Desesperar-se, impacientar-se excessivament. que el diable se m'emporti si... Expressió per a indicar [...]
|
|
42.
fotre 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les escombraries] Llençar 1. Això, ja ho pots fotre a les escombraries. fotre el camp Anar-se'n, fugir. fotre mà a algú Tocar-lo libidinosament. fotre alguna cosa pels morros a algú Rebutjar-la-hi despectivament, desafiadorament. Perjudicar, danyar. El que tu vols [...]
|
|
43.
llevar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar-se el barret. Llevar obstacles. Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Llevar l'honra a algú. Fer pujar a bord (l'àncora o el ruixó) amb què estava fondejada la nau. llevar l'àncora [o llevar àncores] Un vaixell, anar-se'n, partir. Recollir (un ormeig de [...]
|
|
44.
mà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a algú Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, un guisat, etc. anar-se'n amb les mans al cap [o tornar-se'n amb les mans al cap] Sortir malament d'un afer. anar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.) [o tornar-se'n amb les mans buides [...]
|
|
45.
cel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a veure. Paradís, sojorn dels benaventurats. Guanyar el cel, la glòria del cel. Pujar-se'n al cel l'ànima d'un infant mort. El regne dels cels. Que al cel sia! anar-se'n al cel Una empresa, una societat, etc., fracassar, dissoldre's. ésser al cel [o estar al cel [...]
|
|
46.
vela
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Navegar a la vela. anar a la vela Estar embriac. anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles. anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar. fer-se a la vela Anar-se'n. prendre vela [o [...]
|
|
47.
dormir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l'activitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-se'n a dormir. Posar-se a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit d'un son, en un son [...]
dormir
|
|
48.
vent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
popa Anar molt bé. bon vent i barca nova Expressió de comiat a una persona o a una cosa que no ens sap greu de veure anar-se'n, de perdre. córrer més que el vent [o deixar endarrere el vent] Anar molt de pressa. ésser una persona de dos vents Tenir dues cares. quin [...]
|
|
49.
anar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
queda't i espera'l. Sense expressar el terme de l'anada: Anem-nos-en! No et vull veure més al davant meu: ves-te'n de seguida. Abandonar la vida, morir. El malalt se'n va per moments. Un líquid, escapar-se del recipient que el conté. L'aigua d'un càntir, anar-se'n per una [...]
|
|
50.
hora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poc avançada. d'última hora Molt recent. fora d'hora A deshora. gran hora de dia Ben entrat el dia. gran hora de la nit [o gran hora de nit] Ben entrada la nit. Temps, moment, de fer alguna cosa, en què s'esdevé alguna cosa. És hora de dinar, d'anar-se'n al llit [...]
|
dormir
1 1 v. intr. [LC] [MD] [ZOA] Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l'activitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-se'n a dormir. Posar-se a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit d'un son, en un son. No he pogut dormir en tota la nit.
1 2 v. intr. [LC] Fer nit. Van dormir a Girona.
1 3 [LC] dormir a la palla No tenir la menor sospita d'una cosa, especialment d'un mal que ens afecta, d'un perill que ens amenaça.
1 4 [LC] dormir amb algú Tenir-hi relacions sexuals.
1 5 [LC] dormir amb un ull obert [o dormir amb els ulls oberts] Vigilar per no ésser sorprès, enganyat.
1 6 [LC] dormir amb un problema (o amb una preocupació, etc.) Esperar l'endemà o un altre dia per resoldre-ho.
1 7 [LC] dormir com les llebres Dormir amb un son lleuger.
1 8 [LC] dormir com un bigalot Dormir com un soc.
1 9 [LC] dormir com un sant [o dormir com un àngel, o dormir com un innocent] Dormir amb tranquil·litat, sense torbacions.
1 10 [LC] dormir com un soc [o dormir com un tronc] Dormir profundament. Ja pots encendre el llum, dorm com un soc.
1 11 [LC] dormir de memòria Dormir ajagut, boca amunt.
1 12 v. tr. [LC] dormir la mona Dormir a conseqüència de l'embriaguesa.
1 13 [LC] dormir pla Dormir profundament, d'una tirada, especialment després d'una gran fatiga.
1 14 [LC] dormir fort Dormir profundament, amb grans dificultats per a despertar-se.
1 15 [LC] dormir segur [o dormir descansat] Estar tranquil, no témer el que pugui esdevenir-se.
1 16 [DE] [HIH] [LC] dormir sobre el camp de batalla Vèncer una batalla o combat.
1 17 [LC] dormir sota sostre Dormir a cobert.
1 18 [LC] no dormir algú totes les hores que té son Estar intranquil, tenir maldecaps.
2 1 v. intr. [LC] Jeure mort, reposar en la mort.
2 2 v. tr. [LC] dormir el son etern Ésser mort.
3 1 v. intr. [LC] Romandre inactiu, no obrar quan caldria fer-ho. Si desitges aquesta plaça, belluga't, no dormis: mira que ell fa tot el que pot per obtenir-la.
3 2 [LC] deixar dormir un afer No ocupar-se'n, interrompre'l momentàniament. Deixem dormir la proposta, la setmana que ve ho veurem més clar.