Resultats de la cerca frase exacta: 483
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
dret 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat d'exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l'autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot. Jo tinc dret a cobrar els meus jornals. Tothom té dret a defensar el [...]
|
|
2.
dret 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que d'un extrem a l'altre no presenta cap canvi de direcció, cap torta o recolze, com el fil d'una plomada, la trajectòria d'un cos pesant deixat anar de dalt a baix sense cap impulsió inicial. En aquell poble tots els carrers fan tortes: no n'hi ha cap de dret. Entre aquelles dues [...]
dret2 -a
|
|
3.
compatronat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol, dret, de compatró. [...]
|
|
4.
erecte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret, en posició vertical. En erecció. [...]
|
|
5.
dretament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De dret, sense desviar-se o torbar-se. Dreturerament. [...]
|
|
6.
feudalista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractadista o glossador de dret feudal. Expert en dret feudal. [...]
|
|
7.
jurista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que professa la ciència del dret. Tractadista del dret. [...]
|
|
8.
jurídicament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per via de judici o de dret, segons les formes legals. [...]
|
|
9.
astàsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Incapacitat de posar-se o mantenir-se dret, deguda a la manca de coordinació muscular. [...]
|
|
10.
dúplica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En dret, tràmit del demandat en resposta a la rèplica de l'actor. [...]
|
dret2 -a
1 1 adj. [LC] Que d'un extrem a l'altre no presenta cap canvi de direcció, cap torta o recolze, com el fil d'una plomada, la trajectòria d'un cos pesant deixat anar de dalt a baix sense cap impulsió inicial. En aquell poble tots els carrers fan tortes: no n'hi ha cap de dret. Entre aquelles dues poblacions la carretera és dreta com un fil. No té les cames tortes: les té ben dretes. Has de mirar, quan escrius, de fer les ratlles més dretes. Dret com un ciri, com un pal, com un perpal. Posa't dret: no caminis ajupit. Amb l'esquena dreta.
1 2 f. [LC] Línia recta.
1 3 [LC] fer anar dret algú Fer que no es desviï de la regla que traça el deure.
1 4 [LC] a dretes loc. adv. Deliberadament.
1 5 [LC] de dret a loc. prep. a ) En línia recta a, sense torbar-se. Me'n vaig anar de dret a casa seva.
1 5 [LC] de dret a loc. prep. b ) per ext. Anar, algú, de dret al seu negoci. Són paraules que van de dret al cor.
1 6 [LC] de dret en dret loc. adv. De fit a fit. Mirar-se el sol de dret en dret.
1 7 [LC] dret a loc. prep. En direcció a, cap a. Adeu-siau: me'n vaig dret a casa.
1 8 [LC] dret i fet loc. adj. Desenvolupat i format completament.
1 9 [LC] en dret de loc. prep. Davant per davant de. La nau va naufragar en dret de Sant Pol. Viu en dret de casa.
1 10 [LC] pel dret loc. adv. En línia recta, sense fer marrada. Ves-hi pel dret.
2 1 adj. [LC] En posició vertical. Hem de posar els pals ben drets: que no es decantin a un costat ni a l'altre. La torre de Pisa no és dreta sinó inclinada. Després de l'incendi, el bosc va quedar ple de tiges dretes mortes.
2 2 adj. [LC] Dempeus.Estaven asseguts, i els va fer posar drets. Al tramvia, vaig anar dreta tot el camí.
2 3 adj. [HIG] En heràld., que està dreçat sobre les potes posteriors.
3 1 adj. [LC] Situat a la banda de llevant quan una persona està de cara al nord. Costat dret i costat esquerre.
3 2 adj. [LC] Situat al costat dret d'una persona o d'un animal, s'aplica a dos òrgans simètrics. L'ull dret. L'orella dreta. El braç dret. La cama dreta. El peu dret. El pulmó dret.
4 1 adj. [LC] Situat amb relació a la seva part anterior com, en l'home, el costat dret està situat amb relació a la cara. El costat dret d'un cotxe. L'ala dreta d'un exèrcit. L'ala dreta d'un edifici.
4 2 adj. [LC] Situat a la banda dreta d'algú que recorregués un riu o un canal en la direcció del corrent de cara endavant. La vora o la riba dreta d'un riu.
5 1 f. [LC] Mà dreta. Escriu amb la dreta, però menja amb l'esquerra.
5 2 f. [LC] Costat dret, formant part de locucions que denoten la situació a la banda o regió de l'espai que correspon al costat dret d'algú. Quan arribareu a la carena, tombeu a la dreta. Anar, seure, posar-se, a la dreta d'algú. És aquella xemeneia que es veu a la dreta del campanar. Comenceu per la dreta. Els àrabs escriuen de dreta a esquerra.
5 3 [LC] donar la dreta a algú Posar-se a la seva esquerra, especialment per fer-li honor.
6 1 f. [LC] [PO] Sector de diputats d'un hemicicle que seu a la dreta del president.
6 2 f. [PO] [SO] Conjunt de partits que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la defensa de l'ordre establert. La dreta europea té un gran pes.
6 3 [PO] [SO] l'extrema dreta La dreta d'ideologia més radical.
6 4 [PO] [SO] de dreta [o de dretes] loc. adj. Relatiu o pertanyent a la dreta política.
7 adj. [LC] On hi ha la cara d'una moneda o d'una medalla, o l'endret d'un teixit, d'un paper, etc. El costat dret d'una medalla, d'un teixit.