Resultats de la cerca bàsica: 29.148
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
membrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té les potes d'un esmalt diferent de l'esmalt del cos, s'aplica a un ocell o a un griu. [...]
|
|
102.
patenta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que, en entrar algú en un cos, els antics del cos fan pagar al nou entrat. [...]
|
|
103.
reuma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fluxió d'humor en alguna part del cos. Flegma 3 . [...]
|
|
104.
magolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Danyar, escrebantar, (una part del cos) prement-la fortament, copejant-la violentament. [...]
|
|
105.
becat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el bec d'un esmalt diferent del del cos. Àguila becada. [...]
descarbonitzar
|
|
106.
infinitiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
|
|
107.
rebel·lia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de rebel. Acte propi de la persona rebel. Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l'autoritat judicial que l'ha requerit. [...]
|
|
108.
eretisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exaltació de les propietats vitals d'un òrgan. Hipersensibilitat d'una part del cos. [...]
|
|
109.
fundent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que facilita la fusió d'un altre cos, la resolució d'un tumor, etc. Pomada fundent. Cos, agent, fundent. Substància que s'addiciona a la càrrega dels forns de fusió, la qual, en combinar-se amb les impureses, facilita la fusió i la formació d'escòries que se [...]
|
|
110.
atròfia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consumpció per manca de nodriment, emaciació lenta del cos o d'una part del cos. Atròfia muscular. En biol., involució d'un òrgan, d'un teixit, etc., o de la seva funció a causa de l'envelliment o per raons patològiques. [...]
|
descarbonitzar
1 v. tr. [QU] Llevar (d'un cos) el carboni que conté. Descarbonitzar la sang.
2 intr. pron. [QU] Un cos, perdre el carboni que conté.