1 1 adj. [LC] En un estat de divisió extrema. Sorra fina. Pluja fina. 1 2 adj. [LC] Extremament prim. Un llapis que té la punta molt fina. Cosir amb un fil ben fi. 1 3 adj. [AF] Que presenta perfils de menys gruix que el tipus bàsic de la mateixa família, s'aplica als caràcters d'impremta. 2 adj. [LC] Prim i esvelt. Tenir la cama fina. Faccions fines. 3 1 adj. [LC] D'una puresa extrema. Or fi. Argent fi. 3 2 adj. [LC] De tota bondat, triadíssim. Perles fines. 3 3 adj. [LC] Elaborat amb una cura extrema. Cristalleria fina. 4 1 adj. [LC] Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar. 4 2 adj. [LC] Que fa les coses amb rara perfecció o encert. Un jugador molt fi. Un lladre fi. 4 3 adj. [LC] D'exquisida educació. La gent fina. 5 adj. [LC] no anar fi Anar, trobar-se, malament.
