Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
envellir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar vell. Les penes l'han envellit ràpidament. Tornar-se vell. S'ha envellit d'hora, el pobre Tomàs. Arribar a vell. Tots els de casa envelleixen molt. Sopa poc i envelliràs. Un col·lectiu, experimentar un augment de la mitjana d'edat dels seus components. La poblac [...]
|
|
2.
tafia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rom sense envellir. [...]
|
|
3.
insenescent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no envelleix, que no pot envellir. [...]
|
|
4.
got 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lila, de cos cònic truncat que, en envellir, pren forma de copa i es torna bru (Gomphus clavatus). [...]
|
|
5.
envelliment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envellir o d'envellir-se; l'efecte. Procés de desenvolupament del buquet d'un vi. Procés tèrmic que es produeix en l'acer dolç i en els aliatges metàl·lics lleugers, el qual causa un augment de la duresa i de la resistència mecànica. [...]
envelliment
|
|
6.
ranci rància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
envellir a la bota. Un vi ranci. Una rància estirp. De rància noblesa. Gasiu. [...]
|
envelliment
1 m. [LC] [MD] Acció d'envellir o d'envellir-se; l'efecte.
2 m. [LC] [AGA] Procés de desenvolupament del buquet d'un vi.
3 m. [ML] Procés tèrmic que es produeix en l'acer dolç i en els aliatges metàl·lics lleugers, el qual causa un augment de la duresa i de la resistència mecànica.