1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) la pista. Aconseguí despistar els seus perseguidors. 2 v. intr. pron. [LC] Perdre la pista, l'orientació. S'havien despistat de la ruta. Donant tombs pels carrers, es despistava sovint. 3 v. tr. [LC] Crear confusió (en algú) respecte d'alguna cosa. Volia despistar la gent de les seves vertaderes intencions. 4 v. intr. pron. [LC] Distreure 2 2.—Disculpeu-me, m'he despistat; què dèieu?
