Resultats de la cerca frase exacta: 767
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
estar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: estaven allí, armats. Quantes hores hi van haver d'estar? Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem quatre hores. Vaig estar un any fora del meu país. Els [...]
estar
[en registre informal, la forma de l'imperatiu 
|
|
2.
brom 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estar brom Estar núvol. [...]
|
|
3.
clocpiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estar clocpiu [o anar clocpiu] a) Un ocell, estar alacaigut i arrupit. adj. [LC] estar clocpiu [o anar clocpiu] b) Una persona, estar decaiguda, ésser malaltissa. [...]
|
|
4.
desaclimatar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar aclimatat. Cessar d'estar aclimatat. [...]
|
|
5.
desaconductar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar aconductat. Cessar d'estar aconductat. [...]
|
|
6.
desagermanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar agermanat. Cessar d'estar agermanat. [...]
|
|
7.
desalienar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar alienat. Cessar d'estar alienat. [...]
|
|
8.
desamistançar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar amistançat. Cessar d'estar amistançat. [...]
|
|
9.
desamorrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar amorrat. Cessar d'estar amorrat. [...]
|
|
10.
desarramadar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar arramadat. Cessar d'estar arramadat. [...]
|
estar
[en registre informal, la forma de l'imperatiuestigues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, estigue't en comptes de estigues-te ; en balear, l'imperatiu pot adoptar les formes està i estau per a la segona persona del singular i del plural respectivament, i en valencià, les formes està i esteu seguides del pronom enclític en les accepcions pronominals]
1 1 v. intr. [LC] No moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: estaven allí, armats. Quantes hores hi van haver d'estar? Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem quatre hores. Vaig estar un any fora del meu país.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Els dos partits estaven al poder alternativament. Estem en un atzucac. Això no està a les meves mans.
1 3 v. intr. pron. [LC] Habitar, viure, en un lloc. Ell ara s'està al carrer de Provença. El meu germà, el que s'està a París, ara és aquí per uns quants dies.
2 1 v. intr. [LC] Trobar-se, mantenir-se, per algun temps en una actitud, en un estat, en una condició, fent una cosa. Estar dret, assegut, ajagut. Estar de genollons, de bocaterrosa. Estar amb la boca oberta. Estar de festa. Estar de viatge. Estar bé, malament.
2 2 v. intr. [LC] Algú, tenir accidentalment tal o tal qualitat. Estar bo, malalt, refredat. Estar content, satisfet. Estar trist, afligit, adolorat. Estar pàl·lid, groc, vermell. Com que està fred de mans, no troba que l'aigua sigui freda. Amb aquest abric estic calent.
2 3 v. intr. [LC] Una cosa, presentar una propietat contingent o, com a resultat d'un procés de canvi, trobar-se en un estat estable. El cafè està fred. El porró estava ple de mistela. Les tovalloles encara estan humides.
2 4 v. intr. [LC] Algú, ésser en un estat estable, però subratllant la idea que és fruit d'un canvi o que pot canviar. El senyor Pi està calb. Acabo de baixar de l'avió i estic sord. —Sou casat o divorciat? —Estic casat amb una pianista grega.
2 5 v. intr. [LC] Amb un participi passat, expressa el resultat de l'acció. Estar enutjat, enrabiat. Estar cansat. Estar suat. El text està massa desfigurat. Déu nos en guard d'un ja està fet.
2 6 v. intr. [LC] per ext. El ferit estava desconegut.
3 v. intr. [LC] Trobar-se al mercat amb un preu determinat. Les accions estan a 20 euros. A quant està el quilo de pomes? Aquest vestit està en 20 dòlars.
4 v. intr. [LC] Cessar de fer quelcom. Estigueu, homes: no veieu que fent això el molesteu? Estigues: no m'amoïnis! Per nosaltres no estigueu: podeu continuar la vostra conversa.
5 v. intr. pron. [LC] estar-se de fer una cosa Privar-se'n, no fer-la. Jo m'estic d'anar-hi perquè em penso que els molestaria.
6 1 v. intr. [LC] Consistir. Tot està en això: que ell no ho endevini. Tot està que ell no ho endevini. La dificultat està a triar un bon exemple entre els milers de possibles. Sovint les divergències no estan en el contingut sinó en la forma.
6 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició per , denota que l'acció indicada per aquell infinitiu no s'ha esdevingut o és imminent que s'esdevingui. Vet aquí que la carn encara està per coure. El tren està per arribar. Estic per dir-li-ho.
6 3 [LC] estar per algú o per alguna cosa Prestar-li atenció.
7 v. intr. [LC] estar d'algú Sentir afecte per algú. Els nens estaven molt de l'Antoni, tanta por que jo tenia. N'estic molt, de la Maria, i ella de mi.
8 1 v. aux. [LC] Davant de gerundi, trobar-se en curs de fer l'acció indicada per aquell gerundi. Estar llegint. Quan hi arribarem, estaran sopant. Està regant el jardí.
8 2 v. aux. [LC] Tardar, emprar cert temps a fer quelcom. Per a fer això han estat quatre hores! Va estar tot l'estiu preparant l'exposició.
[en registre informal, la forma de l'imperatiu