Resultats de la cerca frase exacta: 51

Diccionari de la llengua catalana
41. taló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calçat per alçar-lo. Portar talons alts, baixos. Talons Lluís XV. Part posterior, blana, de la peülla del cavall, de la vaca, etc. Part inferior i posterior de certs objectes. El taló d'una arada. Extrem inferior de l'arc d'alguns instruments cordòfons, la part més [...]
42. teu [o teua]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tu, pertanyent a tu. El teu germà. Aquesta vaca no és teva. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de tu. Prop teu. la teva La teva voluntat, la teva opinió, el teu interès, etc. Tu fes la teva i no et fiquis [...]
43. bou 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser certes coses possibles o passadores perquè hom no mira prim, no s'hi mira gaire. perdre bous i esquelles Perdre-ho tot. Carn de bou o de vaca. Avui venien el bou molt bé de preu. Festes populars de joc amb un o més bous. Avui fan bous. Crustaci decàpode marí i [...]
44. sec 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
45. rendiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rendir o de rendir-se; l'efecte. Fatiga, cansament. Ahir vam treballar quinze hores seguides i avui encara ens dura el rendiment. Profit que algú o alguna cosa dona. Una vaca de molt rendiment. Retribució que hom percep per un capital invertit. El rendiment dels actius [...]
46. barba 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tal·lus fruticulós, que penja dels troncs i de les rames dels arbres formant barbes, de color groc pàl·lid o grisenc. barba de vaca Rizomorfs d'un bolet, l'alzinoi, en forma de cordons negres ramificats, que penetren sota les escorces i destrueixen les arrels de molts arbres.  [...]
47. llengua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ofioglossals, formada per una part aplanada, lanceolada, i una espiga d'esporangis (Ophioglossum vulgatum). llengua de vaca Buglossa. llengua rodona Aristolòquia. llengua de bou Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, de barret carnós, irregular, de color blanquinós o groc [...]
48. pota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarg i hirsut, disposades en verticils molt densos, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental (Leonotis leonurus). pota de vaca Arbre del gènere Bauhinia, de la família de les cesalpiniàcies, de poca alçada, de fulles dividides en dos lòbuls, flors [...]
49. orella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase Trompeta 3 1. orella de burro Gírgola 1. orella de burro Trompeta 3 1. orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill Tassa de bruc. orella [...]
50. bolet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus). bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2. bolet de vaca Bolet de l'ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color [...]
Pàgines  5 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>