Resultats de la cerca frase exacta: 103
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
llei
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fenomen qualsevol. Les lleis de la gramàtica. llei d'escala En fís., relació que expressa la variació d'alguna magnitud en funció de la grandària dels sistemes. llei de composició En mat., operació. llei de totalitat En psic., principi segons el qual tot [...]
|
|
102.
camp
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
produït per un sistema de càrregues elèctriques en moviment. camp magnetitzant Camp magnètic destinat a produir una imantació. Distribució espacial d'una magnitud física. Camp de velocitats. Camp de temperatures. camp visual Extensió de l'espai que pot ésser [...]
|
|
103.
funció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de varietats, etc. En tal teatre avui no hi ha funció. En mat., aplicació. Magnitud els valors de la qual depenen dels d'una altra o d'altres magnituds variables. L'àrea de la superfície esfèrica és funció del radi. Compondre dues funcions. Desenvolupar en [...]
funció
|
funció
1 1 f. [LC] [ZOA] Acció pròpia d'un òrgan o d'un aparell d'un animal o d'una planta. La funció del cor. La funció de les fulles. Funcions de nutrició, de reproducció.
1 2 [BI] [QU] funció clorofíl·lica Fotosíntesi vegetal.
1 3 f. [CO] [LC] Acció pròpia, característica, d'una facultat natural.
1 4 [PS] funció psíquica Acció pròpia d'una facultat psíquica o d'un procés mental dins la totalitat de l'activitat psicològica d'un individu.
1 5 f. [LC] Acció d'una màquina. La funció de la palanca.
2 f. [LC] [SO] Acció que pertany fer a una persona pel seu càrrec, ofici, etc. Complir les funcions del seu càrrec. Les funcions del jutge, del magistrat. Entrar en funcions. Estar en funcions.
3 f. [RE] Cerimònia religiosa més o menys solemne. Assistir a la funció de Corpus.
4 f. [JE] [LC] Representació d'una obra de teatre, d'un espectacle de varietats, etc. En tal teatre avui no hi ha funció.
5 1 f. [MT] En mat., aplicació.
5 2 f. [MT] Magnitud els valors de la qual depenen dels d'una altra o d'altres magnituds variables. L'àrea de la superfície esfèrica és funció del radi. Compondre dues funcions. Desenvolupar en sèrie una funció.
5 3 [MT] funció contínua Funció en què a variacions infinitament petites de l'argument corresponen variacions infinitament petites de la funció.
5 4 [FIF] [QU] funció d'estat Funció que defineix l'estat termodinàmic d'un sistema.
5 5 [FIF] funció d'ona En mec. quàntica, funció que descriu completament l'estat d'un sistema, el quadrat del mòdul de la qual descriu la probabilitat de trobar un cert valor de les seves magnituds en dur-ne a terme la mesura.
5 6 [MT] funció de densitat de probabilitat Funció d'una variable aleatòria que integrada sobre qualsevol subconjunt mesurable de valors dona la probabilitat que la variable prengui un valor en aquell subconjunt.
5 7 [MT] funció de distribució Funció que assigna a cada nombre d'una variable aleatòria la probabilitat que la variable prengui un valor menor o igual que ell.
5 8 [FIF] [QU] funció de partició a ) Funció, derivada de la teoria quàntica, que expressa la mesura del nombre possible de nivells d'energia d'una molècula.
5 8 [FIF] [QU] funció de partició b ) En mec. estadística, suma, sobre tots els microestats d'un sistema, de l'exponencial del quocient de l'energia del microestat, canviada de signe, i el producte de la temperatura absoluta per la constant de Boltzmann.
5 9 [ECT] funció de risc Funció essencial en la teoria de la decisió estadística que representa l'esperança matemàtica de la pèrdua.
5 10 [MT] funció de versemblança Funció associada a un model estadístic i a una sèrie de dades observades, que determina la funció de densitat de probabilitat d'aquestes dades en funció dels paràmetres desconeguts del model, i que es pot considerar com a proporcional a les probabilitats d'haver obtingut les dades donades segons cadascun dels paràmetres del model.
5 11 [MT] funció holomorfa [o funció holomòrfica] Funció d'una o diverses variables complexes que admet derivada o derivades parcials en el sentit complex.
5 12 [MT] funció indicadora En un conjunt, funció que aplica a 1 els elements del conjunt i a 0 els del complementari.
5 13 [MT] funció inversa Funció que, feta darrere d'una altra, reprodueix la quantitat inicial. La divisió és la funció inversa de la multiplicació.
5 14 [MT] funció meromorfa [o funció meromòrfica] Funció d'una o diverses variables complexes que és holomorfa en el seu domini, llevat en un conjunt de punts isolats que són pols de la funció.
5 15 [MT] funció primitiva d'una funció donada Funció tal que la seva derivada és igual a una funció donada.
5 16 [MT] funció racional Quocient de dos polinomis.
5 17 [MT] funció sesquilineal Funció de dues variables vectorials, d'un espai vectorial sobre els nombres complexos, que és lineal en la primera, que respecte a la segona conserva la suma i que quan es multiplica la segona variable per qualsevol nombre complex la imatge del parell de variables queda multiplicada pel conjugat d'aquest nombre.
5 18 [MT] funció transformada Funció definida a partir d'una altra mitjançant una integral.
6 1 [LC] en funció de loc. prep. Depenent de. Es concediran indemnitzacions en funció dels danys soferts.
6 2 [LC] ésser funció una cosa d'una altra Dependre'n.
7 f. [IN] En llenguatge de programació, procediment que en ésser executat proporciona un valor, la crida de procediment del qual pot ésser utilitzada com a operand d'una expressió.
8 1 f. [FL] Relació que un element estableix amb altres elements d'una oració o d'un sintagma.
8 2 [FL] funció gramatical Funció sintàctica.
8 3 [FL] funció semàntica Relació semàntica que un argument estableix amb el predicat de què depèn sintàcticament. Dins una oració es poden distingir diverses funcions semàntiques.
8 4 [FL] funció sintàctica Relació gramatical que un element estableix amb els altres elements d'una oració o d'un sintagma. Dins una oració es poden distingir diverses funcions sintàctiques.
9 1 f. [FL] Propietat, finalitat, valor, característics del llenguatge.
9 2 [FL] funció apel·lativa [o funció conativa, o funció imperativa] Funció que impulsa l'oient a actuar d'una forma determinada, de manera que el missatge se centra en el receptor.
9 3 [FL] funció denotativa Funció referencial.
9 4 [FL] [FLL] funció emotiva [o funció expressiva] Funció que manifesta l'actitud, el sentiment o la intenció del parlant, de manera que el missatge se centra en l'emissor.
9 5 [FL] funció fàtica Funció que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb l'oient, de manera que el missatge se centra en l'establiment d'un contacte social.
9 6 [FL] funció metalingüística Funció mitjançant la qual es parla de la llengua mateixa, de manera que el missatge se centra en el codi lingüístic.
9 7 [FL] [FLL] funció poètica Funció que crida l'atenció del lector sobre el text mateix i en propicia l'efecte estètic.
9 8 [FL] funció referencial Funció en què el parlant informa objectivament sobre algun aspecte de l'entorn comunicatiu, de manera que el missatge se centra en el context.
10 f. [AN] [SO] Interdependència de les parts que formen un sistema social, llur aportació positiva a ell i llur grau d'integració en ell.
11 f. [QU] En quím., conjunt de propietats característiques d'una família de compostos que contenen en la molècula un mateix grup funcional.