Resultats de la cerca frase exacta: 5.345
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
bai -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roig fosc, s'aplica als cavalls i al seu pelatge. Groc lleugerament rogenc, s'aplica als cavalls i al seu pelatge. [...]
|
|
102.
empegueir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torbar-se, avergonyir-se. S'empegueïa de la seva ignorància. T'empegueïes de reaccionar honestament. La Maria s'empegueeix i acota el cap. [...]
|
|
103.
enceniment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encendre o d'encendre's; l'efecte. L'enceniment del grisú a les mines. L'enceniment de la guerra. [...]
|
|
104.
iperita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost sulfurat, de fórmula (ClCH2CH2)2S, emprat com a gas de guerra. [...]
|
|
105.
siemens
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de conductància, d'admitància i de susceptància, del sistema internacional, igual a la inversa de l'ohm (símbol, S). [...]
empegueir-se
v. intr. pron. [LC] Torbar-se, avergonyir-se. S'empegueïa de la seva ignorància. T'empegueïes de reaccionar honestament. La Maria s'empegueeix i acota el cap. 
|
|
106.
commovible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de commoure's. [...]
|
|
107.
difusible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de difondre's. [...]
|
|
108.
empegueïdor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'empegueeix fàcilment. [...]
|
|
109.
empiulat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha enrabiat. [...]
|
|
110.
emprenedor 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot emprendre's. [...]
|
empegueir-se
v. intr. pron. [LC] Torbar-se, avergonyir-se. S'empegueïa de la seva ignorància. T'empegueïes de reaccionar honestament. La Maria s'empegueeix i acota el cap.
v. intr. pron. [LC] Torbar-se, avergonyir-se. S'empegueïa de la seva ignorància. T'empegueïes de reaccionar honestament. La Maria s'empegueeix i acota el cap.