Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
encaminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Per anar al poble, ja ens han encaminat bé? Et cal un bon mestre que sàpiga encaminar-te. Encaminar, algú, els seus esforços a l'obtenció d'alguna cosa. Em vaig encaminar cap al riu. Encaminem-nos cap a [...]
encaminar
|
|
2.
malencaminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encaminar malament. [...]
|
|
3.
encaminament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encaminar o d'encaminar-se; l'efecte. [...]
|
|
4.
aviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar. Aviar els coloms. aviar el bestiar Obrir el corral perquè surti a pasturar. Despatxar 1. Donar sortida (a alguna cosa). aviar la bassa Donar sortida a l'aigua. Llançar 1 1. Li avià un parell de pedres però no el tocà. Encaminar. Ben nets i [...]
|
encaminar
1 v. tr. [LC] Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Per anar al poble, ja ens han encaminat bé?
2 v. tr. [LC] per ext. Et cal un bon mestre que sàpiga encaminar-te. Encaminar, algú, els seus esforços a l'obtenció d'alguna cosa.
3 v. intr. pron. [LC] Em vaig encaminar cap al riu. Encaminem-nos cap a aquesta solució.
4 [LC] encaminar algú els seus passos Encaminar-se.